tag:blogger.com,1999:blog-84638455815889083622024-03-18T21:52:00.278-07:00IrlandaEstudi físic de l'illa color maragdaJoan Gilabert Mestrehttp://www.blogger.com/profile/08795946498551573635noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-8463845581588908362.post-64639115482239634672009-04-14T04:46:00.000-07:002009-06-20T02:54:14.784-07:00El blog<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7RDmFnUUNL1RFvjvD1KdbVK6ryfHNP3YRfd8-hFkJBBLuJl0FbcD0trrqBIFXO4QUiZxMD-iQ7uOK0eZaDwJkEg_xU5_NbOYEL-Hh6Ntnt6Z_BfMEJJyRPQ9GlL5lffqnBThU5xlYO4N6/s1600-h/bandera-irlanda.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325259738463949122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 251px; CURSOR: hand; HEIGHT: 108px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7RDmFnUUNL1RFvjvD1KdbVK6ryfHNP3YRfd8-hFkJBBLuJl0FbcD0trrqBIFXO4QUiZxMD-iQ7uOK0eZaDwJkEg_xU5_NbOYEL-Hh6Ntnt6Z_BfMEJJyRPQ9GlL5lffqnBThU5xlYO4N6/s320/bandera-irlanda.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Estudi físicoclimàtic d'Irlanda, l'illa de la pluja eterna. </span></div><br /><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Aquest blog tracta de fer una breu descripció física del país, ja que toca temes generals com la geomorfologia, la hidrogeografia, la biogeografia i el clima. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">A part del treball purament monogràfic, aquest blog, el que pretén és elaborar un petit estudi climàtic explicat i elaborat a l'apartat "estudi del clima". Bàsicament i fent unes primeres pinzellades, en aquest estudi climàtic, el que tracta és d'explicar que és el NAO i com actua a Irlanda i a la façana litoral europea. S'ha realitzat per tant, un petit estudi per trobar un model en funció latitudinal dels ídex de la NAO (quan actúa) en els punts que es vulgui de la façana europea (des de Portigal fins a Islandia) amb més detall a la zona irlandesa. També em fet un petit estudi que es basa en buscar una funció de regressió en funció dels anys i poder predir (a grosso modo) la temperatura i la precipitació d'aquí a uns anys vista.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>BLOG EN CONSTRUCCIÓ</strong><br />Volant Éire:</span></p><p align="center"><span style="font-family:arial;"><object height="265" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/2iUPb7y0hgE&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0x234900&color2=0x4e9e00"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><br /><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/2iUPb7y0hgE&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0x234900&color2=0x4e9e00" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object></span></p><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Font del video:<em> </em></span><a href="http://www.youtube.com/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.youtube.com/</span></em></a></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;">Winds of May<br /><br />"Winds of May, that dance on the sea, </span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;">Dancing a ring-around in glee</span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;">From furrow to furrow, while overhead</span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;">The foam flies up to be garlanded, </span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;">In silvery arches spanning the air, </span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;">Saw you my true love anywhere? </span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;">Welladay! Welladay! For the winds of May!</span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;">Love is unhappy when love is away!"</span></div><div align="center"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:arial;">James Joyce </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><p><span style="font-family:arial;"></span></p><br /><p><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325258578891011202" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 225px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEud2DG6mS0tahH1zNJSOQ3qhxco6aSssoGEesQXLSu17RHGlLk78P_0Du-ZVSMxFiwF3Pk2pCGPTVEMktn8Zxjs81lFb5batKZDlAGR_9Z6YAtwue5XXLKh9VroAbjuIhOZmVNSXuKsXl/s320/Simply_Ireland_by_drugo76.jpg" border="0" /> </span></p></div>Joan Gilabert Mestrehttp://www.blogger.com/profile/08795946498551573635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8463845581588908362.post-84478576701124629712009-04-14T04:19:00.001-07:002009-06-16T03:09:23.460-07:00Estudi del clima<div align="justify"><span style="font-family:arial;">Aquest apartat consisteix en la part pràctica del blog. L'objectiu és realitzar un estudi climàtic a partir de dades històriques i presents de temperatura i humitat d'una estació situada al Nord d'Irlanda.<br /><br /></span></div><span style="font-family:arial;">1- A partir de dades mensuals de temperatura i humitat, ens disposarem a ordenar a partir de mitjanes anuals totes les dades, una vegada ordenades i passades per un control de qualitat aplicant el programa Rclimdex, buscarem la recta de regressió dels gràfics de temperatura i humitat anuals per poder fer prediccions a llarg plaç sobre l'augment o disminució d'ambdues variables, tot i que les regressions són funcions estadístiques i les poques variables a tenir en compte, les prediccions no són del tot fiables, tot i que es poden fer petites aproximacions.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;">2- Una vegada ordenades tota la sèrie de dades que van des del 1866 al 2008, intentarem fer una correlació amb una altre variable climatològica, en aquest cas intentarem relacionar els índex de la NAO o Oscil·lació de l'Atlàntic Nord per veure com i si influeix a l'illa. Intentarem també, si més no, proporcionar informació sobre aquest fenòmen poc tractat, relativament, tot i la gran influència que té sobre les costes europees i americànes. </span><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Per últim elaborarem un petit model en forma de funció gràfica per tal de saber quina correlació hi haurà entre la NAO i la precipitació a tota la façana atlàntica europea.<br /></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">3- Observar diferents climogràmes elaborats a partir de normals climàtiques de diferents punts de l'illa i veure com evolucionen i s'hi observen canvis entre ells.<br /><br /><strong>1- Regressions</strong> </span></div><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">Per fer un anàlisi de les gràfiques i les dades meteorològiques de temperatura i precipitació, hem fet dos tipus de càlculs matemàtics. El primer ha estat, a partir de les dades de l’Observatori d’Armagh, formular una funció de regressió per tal de buscar els pendents de les rectes de la gràfica i per poder donar valors a les x o y, així poder esbrinar de manera estadística la temperatura i precipitació, en un futur, tot i la falta de variables i elements a tenir en compte. De moment el futur no es pot predir i l’estadística és una màquina del temps poc precisa i més si només ens centrem en aquestes variables estadístiques, tot i així, com hem dit, se’n pot tenir una idea relativament aproximada a les prediccions que s’han anat fent. Aquesta funció de regressió és:<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329703423160342370" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 147px; CURSOR: hand; HEIGHT: 56px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY3YjEl-aY47Habi48MFKnkvGc1XXHZSxkJH7tr1uCPxPR3726qcoJKa0vDJz093PYkRfTQhC0upvznBgUaoTevzh5XLoEEWwi7NY_ho7dvf_gcrNt1QuHGwKX8owVvNN-S30Jc-yAF79F/s320/Dibujojj.bmp" border="0" /></span><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">La y amb barret és la mitjana total de temperatura o precipitació.<br />La x amb barret és la mitjana dels anys (diem que és any 1 al 1866 i any 142 al 2008).<br />La S sub "x" és la desviació típica dels anys.<br />I S sub "xy" és una formula que es realitza de la següent manera: mitjana de temperatura o precipitació per l’any (en aquest cas per l’any 1, s’indexa) sumat a la mitjana de temperatura de l’any 2 pels seu any (seria per 2), així successivament fins a arribar a l’any 142 (2008). Un cop es té aquesta dada, es divideix per N que és el total d’anys (142) i tot aquest resultat es resta del producte de la mitjana total de temperatura o precipitació i la mitjana dels anys<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: ESfont-family:'Times New Roman';font-size:12;" ><span style="POSITION: relative; TOP: 5pt; mso-text-raise: -5.0pt"></span></span>.<br />Un cop es coneix la funció, ja està llesta per donar valors i buscar analíticament quina temperatura podrà fer en un futur, com més ens allunyem, més inexacte serà el resultat.<br />La funció de regressió s'ha elaborat a partir del programa "Excel" i la funció està exposada al mateix gràfic, en forma de recta i en formula matemàtica. La primera imatge és un petit exemple de la tira ja ordenada de temperatura i precipitació de l'observatori en qüestió.<br /><br /></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329704707447763762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 313px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHnHEXY09z5TDLOxC0U9BxgVV9Q1upXE8K04hy-596wvGaAU0S37jbpP6Zi1OgSH1eoxpn5OxCbaMG4A1LkW4XsKDrFCOtCYE2gtTEVbt7UusOwTV2wZsu1TxNAvikyxVEko6Cc2t-AYo5/s320/Dibujodde.bmp" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329706864323415986" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 246px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqIFyxY9jKYb6UOGpdTeqraxQjEhxZ6B96NYe43qRVfOmmo8GU4z6fv9ySA7zkJ51gQO7A6tYWL3VxL2ReWvijvdppQtSVS5V9e_bduwtc99BfQg3p0y4L1EWi2e0NOWJORZi4bFF0yzxo/s400/T+anual+grafic.jpg" border="0" /> </span><br /><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Com podem observar en aquest primer gràfic, la linia de tendència és positiva, per tant es pot veure una tendància a l'augment de la temperatura. La funció és: y= 0,0039x+8,9988, això signifíca, que la temperatura va augmentant. D'aquí 100 anys, substituint els valors, tindriem que: la temperatura pujaria uns 0,94 ºC, i la temperatura mitja anual seria de 9,94 ºC, un augment que està dins dels paràmetres previstos dels estudis que s'estan realitzant de canvi climàtic.</span></p><br /><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329706863378720034" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 246px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRPgHIDtZEIZ4p_mfmhhbw-OXy7vOfmlzByEs-nZ6R7GLNlaatlFWiUZ2FnIM3Z2C0dBuui2SwTSgsTmlHgJtDO70UDmL0cSyTpakdJ4tpvrB9vYdTr8qIDuPzQaP3ex4QgvuXhzD2cMr1/s400/P+anual+grafic.jpg" border="0" /> </span><br /><p align="justify"><span style="font-family:arial;">La precipitació en canvi ens dona una línia negativa. La funció matemàtica és la següent:<br />y=-0,0382x+71,679. D'aquí 100 anys, la precipitació disminuiria uns 9,24 mm, per tant la seva mitjana seria de 62,44 mm. Aquesta funció de precipitació és més inexacte degut a que les correns marines, les evaporacions i altres variables, poden influir de forma molt més directa a partir del canvi climàtic i que canviin els trets.<br /></span></p><br /><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>2- La NAO i Irlanda</strong><br /></span></p><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRL3U6eCuVz04neHiChGUQhdstxE0Zli1aXKx_6wW1UKtpFI_tXb7D-LxFf9Gfusp_L38zxm-mbnYpVSpMskDDPWhGDR5KWM7IgvDAHdsyNpiM2tUa2PD-6na3RbfWffSGg7odGLwDDKyu/s1600-h/NAO+.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329669893940797586" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 301px; CURSOR: hand; HEIGHT: 147px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRL3U6eCuVz04neHiChGUQhdstxE0Zli1aXKx_6wW1UKtpFI_tXb7D-LxFf9Gfusp_L38zxm-mbnYpVSpMskDDPWhGDR5KWM7IgvDAHdsyNpiM2tUa2PD-6na3RbfWffSGg7odGLwDDKyu/s320/NAO+.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_9zUK3QwurhpTRCcfxgE07wmhdI1HFqbxoFK0rl6pThlyGgJLJTMjlkWUtr_8vEKZ4G6XE5ow5OGD0S3-sZr459ZQFDSAD4pYUmn2RDXRSmTVaLAnSCFWlBnYVQPIk18A3cL4sWjieWq/s1600-h/NAO-.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329670135464479250" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 324px; CURSOR: hand; HEIGHT: 146px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_9zUK3QwurhpTRCcfxgE07wmhdI1HFqbxoFK0rl6pThlyGgJLJTMjlkWUtr_8vEKZ4G6XE5ow5OGD0S3-sZr459ZQFDSAD4pYUmn2RDXRSmTVaLAnSCFWlBnYVQPIk18A3cL4sWjieWq/s320/NAO-.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;">La NAO és la raó dominant de la variabilitat del clima d'hivern a la regió d'Atlàntic Nord que s'estén des d'Amèrica del Nord central fins a Europa i gran part del nord d'Àsia. La NAO és una variació atmosfèrica a gran escala entre el punt alt subtropical i un punt sota polar. L'índex corresponent varia a partir d'un any a l'altre any, però també presenta una tendència a romandre en una fase en intervals que duren diversos anys. De moment, el que se sap és que quan les pressions atmosfèriques en l'Atlàntic central són superiors al normal, els vents forts de l'oest que giren al voltant del Pol són més forts i mantenen confinat l'aire fred en latituds septentrionals. En aquesta situació plou més en el nord d'Europa, per on passen les borrasques, mentre que en la regió mediterrània es produïx una sequera. A més, aquesta situació provoca que els vents més meridionals de l'Atlàntic Nord, els alisis, bufin amb més força cap a l'oest. Aquesta situació coincideix quan el anticicló d'hivern en les Açores se situa durant setmanes en aquesta zona, impedint que les borrasques arribin a latituds més meridionals. El NOA contrari, es produïx quan els índexs baromètrics són inferiors al normal en l'Atlàntic central, provoca que el fred es traslladi més al sud, el que al seu torn fa que les borrasques arribin a aquestes latituds i la humitat arribi a la regió mediterrània, mentre que la sequera i el fred es traslladen al nord d'Europa. Quan la NAO està en el seu índex positiu, és a dir, quan els centres de baixes pressions sobre Islàndia i l'Àrtic i els d'altes pressions en les Açores estan reforçats, es produïxen vents més forts dels normals en altes latituds. Aquesta fase significa, per tant, un temps més sec en el Sud d'Europa i Orient Mig, i hiverns més humits i turmentosos en el Nord d'Europa i la costa Aquest d'Estats Units. La fase negativa de la NAO consisteix en el debilitament del anticicló de les Açores, que permet que les borrasques atlàntiques es desplacin per latituds més baixes de les habituals, de manera que s'aproximen a Galícia, deixant més pluges del que és costum fins i tot per aquestes terres i arribant a provocar situacions encara menys comunes en altres comunitats autònomes menys humides. No obstant això, estudiosos del tema indiquen que des dels anys 70 la fase positiva de la NAO és la qual ha prevalgut.<br /><br /></span><strong><span style="font-family:arial;">Índex:<br /></span></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM25hrmbb3hdPbjQmK7wv_yVsgpnpJaqwF35bndanBzmbgbIS-YK3lWZnBp_8yrg8MY1RE5YLtwYUOeUiOzLRLCego2HjESMvVFXDnzkxrNsq7Vr3wgPemTvePtnZ2s70T1UQTJgjlFH9t/s1600-h/nao_indices_comparison.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329339931512170338" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 126px; CURSOR: hand; HEIGHT: 329px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM25hrmbb3hdPbjQmK7wv_yVsgpnpJaqwF35bndanBzmbgbIS-YK3lWZnBp_8yrg8MY1RE5YLtwYUOeUiOzLRLCego2HjESMvVFXDnzkxrNsq7Vr3wgPemTvePtnZ2s70T1UQTJgjlFH9t/s320/nao_indices_comparison.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><br />Positiu<br />La fase positiva de l'índex de la NAO mostra generalment una pressió més forta en el centre subtropical i una pressió més baixa del normal en el punt sota islandès. La gran diferència de la pressió dóna lloc a fortes tempestes a l'hivern que creuen l'Oceà Atlàntic. Això dóna lloc a hiverns calents i mullats a Europa i hiverns freds i secs a Groenlàndia i el nord de Canadà. Els EUA. de l'est experimenten condicions suaus i humides a l'hivern.<br /><br />Negatiu<br />La fase negativa de l'índex de la NAO mostra una pressió feble tant en el punt sota islandès com en el punt alt subtropical. El petit gradient de la pressió dóna lloc a poques i més febles tempestes a l'hivern que es creuen un camí des de l'oest cap a l'aquest. Porten l'aire humit cap al mediterrani i aire fred cap al nord d'Europa. · La costa de l'est dels EUA. experimenta brots d'un aire més fred i per tant condicions atmosfèriques nuvoloses, però sense precipitacions. Groenlàndia, no obstant això, tindrà temperatures d'hivern més suaus.<br /><br />Tot aquest cicle de l'índex positiu i negatiu oscil·lava normalment cada dècada. Però s'ha vingut baix els últims 30 anys, en els quals s'han produït canvis inusuals o desconeguts (no hi ha dades meteorològiques fiables més enllà dels últims 50 anys), amb pressions atmosfèriques cada vegada més baixes en el Pol Nord i, per tant, pressions baromètriques altes en l'Atlàntic central. El clima en l'Atlàntic Nord s'ha detingut les últimes tres dècades en una fase més càlida, amb menys pluges del normal.<br /><br /></span><br /></div><div align="center"><span style="font-family:arial;"><embed style="WIDTH: 300px; HEIGHT: 400px" name="flashticker" align="middle" src="http://widget-02.slide.com/widgets/slideticker.swf" type="application/x-shockwave-flash" quality="high" scale="noscale" salign="l" wmode="transparent" flashvars="cy=h5&il=1&channel=3314649325761122562&site=widget-02.slide.com"></embed></span></div><br /><br /><div style="WIDTH: 300px; TEXT-ALIGN: left"><a href="http://www.slide.com/pivot?cy=h5&at=un&id=3314649325761122562&map=F" target="_blank"><span style="font-family:arial;"></span></a></div><br /><p align="center"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329342952665832610" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 331px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsZmZaq5pL5YBtz6Lil0DZaHOdWsX2WL8_D1mYCzmr6QjlXqad56mkYAu9GI64qTP8Qc0n8CeOvUC8QKmJj4ayoSFKCC4Ioz0PZZy60vSfnbUfbcWe1kdiaLgK8Fpif8Ac5jLlUD4kKjgV/s320/nao_ts.gif" border="0" /> </span></p><br /><p><span style="font-family:arial;"><strong>2.1- Correlacions i model:</strong></span></p><p align="justify"><span style="font-family:Arial;">- Aquest apartat es el que s'ha elaborat a partir de dades de diverses estacions climatològiques i dades proporcionades a partir de suposicions més o menys lògiques.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Arial;">A partir de les mateixes dades de l'apartat nº1 (aquest cas només les de precipitació que són les que més es correlacionen amb les presions), i els índex NAO (des de 1866) que estan definits a partir de les diferències de presió en superfície entre les Azores i Reykjavik, hem elaborat mitjançant les correlacions de p de Pearson, la influència que té aquest fenòmen a Irlanda.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Arial;">Els resultats, han entrat dins la lògica, i la correlació ha estat de 0,25, una correlació baixa, la qual no és fiable. Per tant podem concloure que Irlanda es troba en una zona intermitja entre l'Alta de les Azores i la Depresió d'Islandia, i que entre una i l'altre anulen l'afecte en aquestes latituds. Per constatar això, hem fet el mateix estudi per una altra estació que es situa més al nord i forma part de les Illes Britàniques, és l'estació d'Stromoway, a 58º de latitud nord (4 º més al nord i més influenciada per l'Atlàntic. En aquesta estació, una vegada ordenades les dades i comprovades que no hi hagués cap alteració, hem calculat la correlació que ha estat de 0,53, una correlació a tenir en compte i lògica. Al estar més al nord, ja no està dins la zona de transició (o no tant), per tant la correlació augmenta. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:Arial;">Pel que fa ha Irlanda, podem dir que és una regió la qual està molt influenciada per les depresions transitòries que venen de l'atlàntic de forma constant, però en cap cas, la podem relacionar amb el fenòmen NAO, ja que està en el punt d'inflexió (a l'ull de l'huracà) on hi ha equilibri entre una força i l'altra.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Arial;">En l'slide o imatges superiors es pot veure com a la latitud d'irlanda, no hi cau cap mena de baixa ni alta de forma evident.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Arial;">- La segona part, a partir de les dues correlacions de Perason que tenim i unes que hem suposat, hem fet un model en funció de la latitud, per a saber quina correlació (i indirectament quin índex NAO) hi haurà en un punt aleatori (de longitud pròxima a la façana atlàntica). Per tant, tenim un model molt simple en funció de la latitud.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Arial;">Les correlacions suposades, són les de Reykjavik que li hem donat un valor de 0,7 i Lisboa amb un valor també de 0,7. Per tant hem agafat cada extrem, on les correlacions són elevades i contundents. No hem volgut posar una major correlació ja que la NAO, no és l'únic fenòmen que pot fer que plogui més o menys o la presió decreixi o incrementi, per tant hem sigut prudents.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Arial;">La funció seria aproximadament un dibuix d'aquest tipus:</span></p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY3PWw4i6JnmeIC4GyHtouFqlXn0gNLMu2D3ViQfwMwNMr9fR4Dy7gJcIS0fYGhdUpyORIHNeb4K6p3CH2TyVlSRqwhDMtlbNsRn1yonXAI2xv4YXhmU8154nKYtGkoxzf9bzuBvLJ_QoE/s1600-h/invent.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347864344495903154" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 253px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY3PWw4i6JnmeIC4GyHtouFqlXn0gNLMu2D3ViQfwMwNMr9fR4Dy7gJcIS0fYGhdUpyORIHNeb4K6p3CH2TyVlSRqwhDMtlbNsRn1yonXAI2xv4YXhmU8154nKYtGkoxzf9bzuBvLJ_QoE/s400/invent.JPG" border="0" /></a></p><br /><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>3- Climogrames:</strong> </span></p><p><span style="font-family:arial;">El clima d'Irlanda, de forma general, el podriem agrupar al clima temperat oceànic o atlàntic (cfb) segons la classificació de Köppen. És un clima amb estius suaus i hiverns frescots. Al estar influits per l'oceà i pel gulf stream, la oscil·lació tèrmica és força pobre, d'uns 15ºC en totes les regions de la illa.<br />El que més podem notar és la diferència de precipitació, tot i que veiem que és bastant important a tot arreu. CONTINUAR!<br /></span></p><p><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324554475703416354" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 198px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJQR_zd6lQb7lscQ32SstodYWX9uJ6nfxVdMd2V9wbFG6iKEDXLOq5RTURn1-p4KZ3GHpGGtmQPAFwm-JQvRSRl6rH4wHAhdQHWGIWh7pwIbd2foXMcCgPum8YUrLs5yaJKnT3OJBFGtRL/s320/Dibujo22.JPG" border="0" /> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325231284328272034" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 247px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaQTyk-FVwS8bqRIT_0nDfs-KkCt2f3PKBxKyjYF2yf0G5DohIpymcNfEYvXAsjOHvlti36irN6oPaktT8073BSwTyvTcmcJbH-Mf3SiW4UBTP_efGp9icyCnjGw9cbLJDvOcm1oNPSkr5/s320/Malin+Head+copia.jpg" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325231460044017234" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 247px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5d9DaF1XNdqIcJ8xdR6RZlE9-iHPJKODdfiVjXY9qTrzfpFgHojv-MK4MvVklvunMXgsE3stIm07Q1ZPzR2SeOUiowmNUHSFBDCHEQh1I4z7WKQwZ0qadlgy60mZ3KQr5C971U_v90BVM/s320/Belmullet+copia.jpg" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325231627322888658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 255px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaCwKsD7CLwKHCuXKX-NYnz6EXyu2JUGTbzNf7rDTYPF5qspel0oCzgTrJR35AT_XGwlZz6z2qjWfSR8YsgXyPwxx2_hq5bDcWosWZfPo_KAlhstqTTs0m0rJ8ryfo7zqmOc7syqo_Ca30/s320/Dublin+copia.jpg" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325231838653664290" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 248px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht-4_Tbt5OLWZWRKqDaPtlEGtPw7Pa4kGvNPQTc-QNq88e9jR2L3zVycbcY3I-S_CUcYRD5-kfKgM2VozwUa7oqnXDQ4w9ZUubxx2TXzoM1BzebsiKD4EzlV_uKtPtumvMRZXAmMWuiXjD/s320/Birr+copia.jpg" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325232032657477346" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 248px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4saRGd6F0YXt5wlTKINj4Fol2Fd32uATedTQHU-4VoKFXDo47crRoDFQrYenWNizLuU315ecd4GtkEK7TBGmhaFfc9pOd_-RJIrzdOOAzy5QMZWmV9x4ibqEGpk8vDS71E4qwGEvSHUO-/s320/Rosslare+copia.jpg" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325232188225325874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 247px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh83yIaKs8mk4Gmddjb25Vb9difnmJ893N2DXqvA6oLP5NFz0J4424ssPU-guE5GsHz8c8WXwo6-vqaPZ_ykuPNdm8wALA7IIr8lPCDPIOc5gH7vyizSO-4rLlIkNhIrfAzm2QNK6wJ5ZgM/s320/Cork+copia.jpg" border="0" /><br /><br /></span><em><span style="font-family:arial;">Elaboració pròpia a partir de les fonts:<br /></span><a href="http://www.met.ie/"><span style="font-family:arial;">http://www.met.ie/</span></a></em><span style="font-family:arial;"><br /><em><a href="http://www.metoffice.gov.uk/">http://www.metoffice.gov.uk/</a></em><br /></span><a href="http://www.ldeo.columbia.edu/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.ldeo.columbia.edu</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.cpc.noaa.gov/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.cpc.noaa.gov/</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.cru.uea.ac.uk/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.cru.uea.ac.uk</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.nasa.gov/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.nasa.gov</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.arctic.noaa.gov/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.arctic.noaa.gov</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br />Fundamentos de climatología analítica, editorial síntesis- Javier</span> Martín Vide </p><p>Programa: Winplot i Excel</p>Joan Gilabert Mestrehttp://www.blogger.com/profile/08795946498551573635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8463845581588908362.post-90480211478940539202009-04-14T04:18:00.002-07:002009-06-15T04:06:03.388-07:00Hidrogeografia<strong><span style="font-family:arial;">Hirdogeografia:</span></strong><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Ja que Irlanda té forces llacs i rius, però força curts, ens hem decantat per a fer una descripció general dels rius més importants que hi ha i com estan distribuits dins el marc irlandès. Tot seguit ens hem decantat per a parlar particularment del riu més important de tota la regió i també de les Illes Britàniques, el Shannon.<br /></div></span><span style="font-family:arial;"><strong></strong></span><br /><span style="font-family:arial;"><strong>Xarxa hidrogràfica general d'Irlanda</strong><br /></span><br /><br /><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65DXC4YjHd_d1KsaFKJqi5kXXLGX97asvc7fNNadQFLlXOxr5W_mtE7iXca-AzhpwzqKzHi34Ni1zMVvilCrYMGR69ClIMO8kFcKhgoxVoX1t_tgKTrb43LSbZHedkmI0-oEGvSQRhdO_/s1600-h/Ireland_physical_medium.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324935914892357746" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 258px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65DXC4YjHd_d1KsaFKJqi5kXXLGX97asvc7fNNadQFLlXOxr5W_mtE7iXca-AzhpwzqKzHi34Ni1zMVvilCrYMGR69ClIMO8kFcKhgoxVoX1t_tgKTrb43LSbZHedkmI0-oEGvSQRhdO_/s320/Ireland_physical_medium.jpg" border="0" /></span></a></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Irlanda té gran quantitat de rius i llacs, encara que no totes</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">les zones d'Irlanda estan bé drenades. Els rius són curts, cabalosos i regulars, encara que molt pocs d'ells són navegables per a vaixells moderns, però si que van ser vies de comunicació durant l'antiguitat.<br /></div></span><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Al segle XIX es van construir gran quantitat de canals que connectaven els principals rius. Aquests canals van ser decisius a l'hora de transportar mercaderies entre les principals ciutats irlandeses. Els principals canals són: el Gran Canal d'Irlanda i el Canal Real d'Irlanda. La majoria dels rius neixen al centre del país, a la regió càrstica. Els rius més llargs són els de la vessant atlàntica, mentre que cap a l'est i el sud tenen un menor desenvolupament. </span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El riu més llarg d'Irlanda és el Shannon amb 386 km. Neix a les Muntanyes de Cuilcagh, al sud del comtat de Fermanagh i desemboca en l'Atlàntic prop de la ciutat de Limerick formant un gran estuari. La conca del riu Shannon és la del centre del país, i es divideix en dos: la est i la de l’oest. En el seu recorregut travessa tres llacs: l’Allen, el Ree i el Derg. I els seus principals afluents són els rius Suck i Brosna. En l'apartat següent n´hi dediquem un capítol sencer. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></div></span><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El Liffey és el riu de Dublín. Neix a Sally Gap, comtat de Wicklow, molt a prop de la costa, i desemboca en la badia de Dublín, al mar d'Irlanda. Té una longitud de 125 quilòmetres i estan intensament aprofitats. Al llarg del seu recorregut es troben fins a tres grans centrals hidroeléctricas: Poulaphouca (al peu de la persa), Golden Falls i Leixlip.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></div></span><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El riu Nore és un dels més coneguts a Irlanda, per la seva riquesa salmonera. Neix a les muntanyes del comtat de Tipperary i desemboca al mar Cèltic prop de Waterford. La seva longitud total és de 140 km, i discorre a través dels comtats de Laois i Kilkenny, i les ciutats de Kilkenny, New Ross, Bennettsbridge i Thomastown. El seu principal afluent és el riu Barrow, però a més desemboquen en ell els rius Dinin, Del Rei i Black Water.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br />El ric Suir també desemboca en prop de Waterford. Neix en el munti Borrisnoe, i té una longitud de 183 km, i travessa les ciutats de Thurles, Holycross, Clonmel i Carrick-on-Suir. Els seus principals afluents són els rius Aherlow i Tar. Els rius Nore, Barrow i Suir se'ls coneix com «les tres germanes».</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El riu Boyne neix en Trinity Well, prop de Carbury, comtat de Kildare i desembocar en el mar d'Irlanda prop de Drogheda. Té una longitud de 112 quilòmetres, i travessa les ciutats de Trim, Navan, Mellifont Abbey i Drogheda. El seu recorregut és un dels que més mites i llegendes irlandeses té. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El riu Llegix neix en les muntanyes Shehym al comtat de Cork i desemboca al mar Cèltic prop de la ciutat portuària de Cork. Té 90 km de longitud, i durant el seu curt recorregut hi trobem dues importants preses amb aprofitament hidroelèctric, la de Carrigadrohid i la de Inniscarra. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></div></span><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El riu Erne discorre gairebé només per Irlanda del Nord. Neix al llac Gowna, al comtat de Caven i desemboca a Ballyshannon, comtat de Donegal. Té 120 quilòmetres de longitud i travessa la ciutat d’Enniskillen que es troba en una illa fluvial del riu. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Com a curiositat, es diu que a Irlanda, hi ha el riu més curt d'Europa, el riu Corrib, de tan sols 6 km de longitud.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El llac més gran de l’illa d'Irlanda és el Neagh, que es troba a Irlanda del Nord (Regne Unit). Irlanda del Nord és la regió que concentra la majoria dels llacs de la illa. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br />El llac més gran d'Irlanda (república) és el Corrib. Altres llacs importants són el Mask, el Conn, el Carra, el Allen, el Ree i el Derg. Que estan envoltats de paisatges i zones naturals molt boniques.</span></div><span style="font-family:arial;"></span><div align="justify"><br /><strong><span style="font-family:arial;">El riu Shannon</span></strong><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9wx3zKqTMuXnTGMxkqXsC2Dqiada0pTVDAWUh3mVLuCYnAUtdnDVG5gNB59-8ZQgipK_RbHBupZ3NVkcfSACQdhCdnEP7TcfShM7zbMpu991QY37pxeVsthjr4spCMqxFKx79VQijfKmQ/s1600-h/river-shannon-map.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347241825898803026" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 265px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9wx3zKqTMuXnTGMxkqXsC2Dqiada0pTVDAWUh3mVLuCYnAUtdnDVG5gNB59-8ZQgipK_RbHBupZ3NVkcfSACQdhCdnEP7TcfShM7zbMpu991QY37pxeVsthjr4spCMqxFKx79VQijfKmQ/s400/river-shannon-map.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">El Shannon, és el riu més llarg i cabalós d'Irlanda, dividint l'Oest de la illa (la majoria de la província de Connaught) de l'Est i del Sud (Leinster i gran part de Munster). La seva longitud és de 322 km, i flueix generalment cap al sud, des de la Foia del Shannon (Shannon Pot), al comtat de Caven, abans de girar cap a l'Est i desembocar a l'Oceà Atlàntic a través de l'estuari del Shannon (Inbhear Sionna), de 113 km de longitud. La ciutat de Limerick se situa en el punt on l'aigua del riu es troba amb l'aigua marina de l'estuari; només a l'est de Limerick el nivell del riu deixa de veure's afectat per les marees. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El riu neix en les Muntanyes Cuilcagh, al sud del comtat de Fermanagh, i transcorre a través d’11 dels 32 comtats d'Irlanda. Els llacs més importants durant el seu curs són Lough Allen, Lough Ree i Lough Derg. Destaquen entre els seus afluents el riu Suck i el Brosna. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El Shannon discorre per la seva llera actual des del final de l'Edat del Gel, i la seva conca hidrogràfica s'estima en uns 15.600 km². Les principals poblacions que travessa són Carrick-on-Shannon, Athlone, Killaloe, Portumna i Limerick.<br /><br />La seva història ens diu que el ric Shannon, ha estat una important llera fluvial des de l'antiguitat. El primer traçat del que es té constància en un mapa, és atribuït a Ptolomeu. </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Els víkings es van assentar en la regió en el segle X, i van usar el riu com via per a assolar els r</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX9w2rJ4MYp-pWU31qDLVkQlGbYeSCJzF9l1YNlDIUMF9SH4-HueBI_Sjm6BLtgx2RgDHUiCR0etfNybwy4uXIjjGRxdNf6mLZWwBArpHbP5xkrVbKdiTOMTIcJbTVB00VkYNJ4p8AtvQv/s1600-h/river-shannon-map.jpg"></a><span style="font-family:arial;">ics monestirs de l'interior de la illa. I des de llavors sempre ha estat un lloc estratègic i per al desenvolupament econòmic.<br /><br />El Shannon és el riu més llarg de les Illes Britàniques. A pesar de la seva llera de més de 300 km, la seva altura màxima és de 76 m sobre el nivell del mar, de manera que és fàcilment navegable, amb només unes poques encluses durant el seu recorregut. </span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Hi ha una planta hidroeléctrica a Ardnacrusha, pertanyent a la Electricity Supply Board (ELB). Durant la dècada de 1980 l’indústria naval va ser desenvolupada extensivament a l'estuari del Shannon, amb més de 2,5 bilions d'euros d'inversió. Així mateix es va construir una terminal petroliera, un embarcador de petroli a l'Aeroport del Shannon i una important planta d'extracció d'alúmina al 1982. Actualment els vaixells de més de 60.000 tones transporten bauxita en cru des de les mines d'Àfrica occidental fins a aquesta planta, on és refinada i que posteriorment és exportada a Canadà. </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Al 1985 es va inaugurar una important central tèrmica a Moneypoint, que és abastida per vaixells de més de 150.000 tones.<br /><br />Tot i que el de Shannon ha estat sempre important per a la navegació a Irlanda, hi ha una caiguda de només 18 m en els primers 140 quilòmetres. Per tant, sempre ha estat superficial, amb 0.5 m de profunditat en algunes zones. El primer intent seriós de millorar les coses va arribar al 1755 on els comissaris de la navegació interior van ordenar a Thomas Omer, que tractés el tema. Des de llavors, hi ha hagut canvis i millores per a explotar el riu. Un dels fets més importants, va ser la construcció de canals. Hi ha molts els canals de connexió amb el Ric Shannon. El Royal Canal i el Gran Canal connecten el Shannon amb Dublín i el Mar d'Irlanda. També hi ha canals de conexió amb altres rius com l’Erne. Hi ha ciutats com Ballinasloe entre d’altres que estan també vinculades al riu.</span></div><br /><br /><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL5sYvuAHQ03QcpYT7xfPUdhpSu1f1ATVx9HasTlNJ7_E6gwS22Bop2cNe3BRQjvMwt12O3lrIRPcOACVN4kaexcMnDc2ga79XeHD8TMA4fg-spfMZybctBvJQ7Xv6_GKlbbz5QlRqxdaz/s1600-h/MAPCLARE.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347241386506242050" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 283px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL5sYvuAHQ03QcpYT7xfPUdhpSu1f1ATVx9HasTlNJ7_E6gwS22Bop2cNe3BRQjvMwt12O3lrIRPcOACVN4kaexcMnDc2ga79XeHD8TMA4fg-spfMZybctBvJQ7Xv6_GKlbbz5QlRqxdaz/s400/MAPCLARE.jpg" border="0" /></span></a></p><div align="center"><span style="font-family:arial;"><em>Estuari del Shannon</em></span></div><span style="font-family:arial;"></span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Fotografies del Shannon:</span><br /><br /><br /><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6sPoVv-3rDMskiWZweV53mwZ-qVivNOuX_tabr5IFfI_df2YuAcEiN97sD_jyINmqKZhifLnQj-P1z1oCMj1LSysQD1vMZREk0DERZS5J20SdgyTaqrxDF13RSCUXa-qVjiKzHRWsp3-X/s1600-h/shannon1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347239776032059682" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 362px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6sPoVv-3rDMskiWZweV53mwZ-qVivNOuX_tabr5IFfI_df2YuAcEiN97sD_jyINmqKZhifLnQj-P1z1oCMj1LSysQD1vMZREk0DERZS5J20SdgyTaqrxDF13RSCUXa-qVjiKzHRWsp3-X/s400/shannon1.jpg" border="0" /></a></p><p align="center">Vista de l'estuari des de l'avioneta</p><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWTphd-uyx9fiBvoqddv0LTHFgSbT5fK3n6ZD4ZH2-5_rvs6PGb6ha32RzPaIW9QG3aTG1eZi-Cb4jOhxP1J0SVRPYoSSDX7fHJtVtp2s2OLCSJKXo82Z3iU4KiTM0xq0hVxsaGLoh7dBO/s1600-h/tbw_sh1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347239779187868658" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWTphd-uyx9fiBvoqddv0LTHFgSbT5fK3n6ZD4ZH2-5_rvs6PGb6ha32RzPaIW9QG3aTG1eZi-Cb4jOhxP1J0SVRPYoSSDX7fHJtVtp2s2OLCSJKXo82Z3iU4KiTM0xq0hVxsaGLoh7dBO/s400/tbw_sh1.jpg" border="0" /></a></div><br /><br /><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrALy32QWpPqN-woLKNoUMuljDlSiDLE81HogZi4Wvsy8Cw-j5Zv2jfsnS41YE-vmFbFGKqTHCqguyfPOlGi36_1r2gLMK0cQiPychjG3U2cTWMmV80pB-SSW9eV5lkz5tj_-JfzAX8tXr/s1600-h/meelick_two.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347239772522394738" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrALy32QWpPqN-woLKNoUMuljDlSiDLE81HogZi4Wvsy8Cw-j5Zv2jfsnS41YE-vmFbFGKqTHCqguyfPOlGi36_1r2gLMK0cQiPychjG3U2cTWMmV80pB-SSW9eV5lkz5tj_-JfzAX8tXr/s400/meelick_two.jpg" border="0" /></a></div><div align="center"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNsJ1dRQUUVy0HK0mmEKw48t_IIPYqjSxGdUCdjgQy2JdZbDuZ4ShPzeKZnnKbNZ6Dn_OIK0cUQOjI4WpcYmt2Brex_YxDSDck2DU9b_AD5GoLs_A1PFwS402hhPnjOXg86Gno9tjjWBok/s1600-h/103018-004-0FA44170.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347239766488536354" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 392px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNsJ1dRQUUVy0HK0mmEKw48t_IIPYqjSxGdUCdjgQy2JdZbDuZ4ShPzeKZnnKbNZ6Dn_OIK0cUQOjI4WpcYmt2Brex_YxDSDck2DU9b_AD5GoLs_A1PFwS402hhPnjOXg86Gno9tjjWBok/s400/103018-004-0FA44170.jpg" border="0" /></a></div><br /><br /><br /><strong><span style="font-family:arial;">Fotogaleria altres rius:</span></strong><br /><br /><br /><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxncWTxYgCrO-ossJcvrFz5FZKn9yey1rBJBUHunNlIp-pZ6CBtEeGP6iwA7E6HYyero4Xj0rCeFAlx6cKvbuMyeCOe7nzhyphenhyphenZRf91cVXPUR8T29UvmtZNtoKk02QZaUrku6gn9p6hDTPm6/s1600-h/river+swilly.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347498967780757282" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxncWTxYgCrO-ossJcvrFz5FZKn9yey1rBJBUHunNlIp-pZ6CBtEeGP6iwA7E6HYyero4Xj0rCeFAlx6cKvbuMyeCOe7nzhyphenhyphenZRf91cVXPUR8T29UvmtZNtoKk02QZaUrku6gn9p6hDTPm6/s400/river+swilly.jpg" border="0" /></a></p><p align="center">Riu Swilly</p><br /><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC6NTktk2rtREyJ74Dq9ko_xFCRSq-AgfhPvg0qeRtJ3hz6hjMDFQIcK-P8VEASou423KBayFCERZiO9agLkllGudWTBKNIj9Jdq5Ag4L6ib7eG5Vc6B7Fr_N11sImJVEQ-P_8zzbxQ6oB/s1600-h/river+lee_cork.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347498961223189138" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC6NTktk2rtREyJ74Dq9ko_xFCRSq-AgfhPvg0qeRtJ3hz6hjMDFQIcK-P8VEASou423KBayFCERZiO9agLkllGudWTBKNIj9Jdq5Ag4L6ib7eG5Vc6B7Fr_N11sImJVEQ-P_8zzbxQ6oB/s400/river+lee_cork.jpg" border="0" /></a></p><p align="center">Riu Lee, a Cork</p><br /><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY6yDUh9UE9KXFvaS4Ub25mrL430zruJHKvgHZjsZDnUK0suGedl6asf4Zf8aQpqSEwpMwXI05stxLckPJTm90M1fmjnIUSfHqFX1bIexSoNjSdkWTng6XWzBySRxuvJPZIj68TKTYk2yq/s1600-h/river+bann.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347498956952586882" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY6yDUh9UE9KXFvaS4Ub25mrL430zruJHKvgHZjsZDnUK0suGedl6asf4Zf8aQpqSEwpMwXI05stxLckPJTm90M1fmjnIUSfHqFX1bIexSoNjSdkWTng6XWzBySRxuvJPZIj68TKTYk2yq/s400/river+bann.jpg" border="0" /></a></p><p align="center">Riu Bann</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhELWhcH9O0JPRDwq-TaMZpvf3PZzr_3YDR8iSbxNzTh-EvHCJZsz1Xhlic-LJeShJJ3-D1jDzJidUJ4-rPMo3EI8OE4sxa-9LheTElt0NwE_lppdPfI3xoqSockBkZIsCOSd-ofbI0i73O/s1600-h/Foyle+river.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347498952822081842" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhELWhcH9O0JPRDwq-TaMZpvf3PZzr_3YDR8iSbxNzTh-EvHCJZsz1Xhlic-LJeShJJ3-D1jDzJidUJ4-rPMo3EI8OE4sxa-9LheTElt0NwE_lppdPfI3xoqSockBkZIsCOSd-ofbI0i73O/s400/Foyle+river.jpg" border="0" /></a></p><p align="center">Riu Foyle</p><br /><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG7USiDHm78ExRGoBknud55y5M7Ngw8lQBkiV9xNQhwU8KlP01p91sCrwwfCMLFKeBMTMrAmh-YLCq7PhjqNblX0Gf3lNsvNL-9auYdlR4kofKTJDyh9JbPV_jY4ieLlcAGTykA9l8BDNK/s1600-h/corrib+river.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347498955944778930" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 266px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG7USiDHm78ExRGoBknud55y5M7Ngw8lQBkiV9xNQhwU8KlP01p91sCrwwfCMLFKeBMTMrAmh-YLCq7PhjqNblX0Gf3lNsvNL-9auYdlR4kofKTJDyh9JbPV_jY4ieLlcAGTykA9l8BDNK/s400/corrib+river.jpg" border="0" /></a></p><p align="center">Riu Corrib, el més curt d'Europa</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglfsjTKuecGJnTk66_xShBRPTIWum95J6cbxiHifr1us4Sm6-nbng8iFIbyqw-Vf52VEWT6JiC8424N40wrCeFzPldcpT6NuCZZXQxC5rNHkaXTj1Buqq32sdlXZUGvv5AF8pO6nMKlie1/s1600-h/River_Nore.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347500743127660786" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 301px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglfsjTKuecGJnTk66_xShBRPTIWum95J6cbxiHifr1us4Sm6-nbng8iFIbyqw-Vf52VEWT6JiC8424N40wrCeFzPldcpT6NuCZZXQxC5rNHkaXTj1Buqq32sdlXZUGvv5AF8pO6nMKlie1/s400/River_Nore.jpg" border="0" /></a></p><div align="center">Riu Nore</div><div align="center"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Fonts:</span></div><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.iwai.ie/"><span style="font-family:arial;">http://www.iwai.ie/</span></a><br /><a href="http://www.iol.ie/wmeathtc/acl/shannon.htm"><span style="font-family:arial;">http://www.iol.ie/wmeathtc/acl/shannon.htm</span></a><br /><a href="http://www.planetware.com/"><span style="font-family:arial;">http://www.planetware.com/</span></a><br /><a href="http://www.waterwaysireland.org/"><span style="font-family:arial;">http://www.waterwaysireland.org/</span></a><br /><span style="font-family:arial;">Fotografies extretes a partir del buscador de google.</span>Joan Gilabert Mestrehttp://www.blogger.com/profile/08795946498551573635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8463845581588908362.post-31571578020458381122009-04-14T04:18:00.001-07:002009-06-15T07:05:29.573-07:00Biogeografia<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcp1udWIHRtrPxElykdTQtmnHlgBVAELhYadhBKD-3HSYgd-MoJjWs7jONKaAZiXhF-NzovsluOyI2cYbtnMTzzNFuVl3QtU8fcDHeuZRMP26cUmyb9KveYAUHQsJnchZLyz0k9t9P0q6g/s1600-h/Ireland_A2003004_lrg.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324928870026815378" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcp1udWIHRtrPxElykdTQtmnHlgBVAELhYadhBKD-3HSYgd-MoJjWs7jONKaAZiXhF-NzovsluOyI2cYbtnMTzzNFuVl3QtU8fcDHeuZRMP26cUmyb9KveYAUHQsJnchZLyz0k9t9P0q6g/s320/Ireland_A2003004_lrg.jpg" border="0" /></a><br /><div><div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">lranda és en país eminentment verd, gràcies a les seves pluges suaus i constants. Es troba en l’ecozona i l'imperi holàrtic. Malgrat tot, Irlanda no és un país de grans boscos, a causa de dos factors fonamentals, la pobresa del sòl i la intervenció humana. Predominen els sòls podsòlics molt evolucionats, però hi ha gran quantitat de sòls molt més pobres, les torberes i els gley, fruit d'un ofegament permanent del sòl, i un dolent vessament. En suma, a pesar de les teòriques bones condicions per a la formació de boscos aquests són relativament escassos. Es refugien al sud i part central, els fons de les valls i als vessants sud-oest de les muntanyes. Són molt rars els boscos per sobre dels 600-700 metres d'altitud. Un altre dels factors limitantes per a la formació de boscos són unes temperatures, que si bé mai són extremes tampoc són realment càlides. D'aquesta manera el bosc típic és de tipus caducifoli, amb fajos i roures com espècies dominants i abundància de freixes i avellaners. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Els arbres estan presents, sobretot, com a tancament de les explotacions agrícoles. No obstant això, les espècies més abundants són les coníferes, producte de la repoblació per a usos silvícoles. En les terres desarborades predominen les herbàcies, joncs, la típica formació de landes; i les molses a les torberes. Les formacions de prada cobreixen el voltant del 50% de la superfície del país. La prada, si bé bona part d'ella és natural, té un fort component antròpic. Són zones renovades per a aconseguir bones pastures per al bestiar, especialment boví. Aquestes formacions de prades estan molt cuidades, i en elles prospera la vida salvatge en bones condicions. </span></div><span style="font-family:arial;"><div align="justify"><br />Són abundants les zones pantanoses de sòls gley. Existeix una formació de pantans coberts de vegetació que són fruit de la deforestació del bosc per a usos agrícoles, però que han estat abandonats i no s'han recuperat les condicions inicials, si no que en el seu lloc apareixen brucs i joncs, més adaptats a les grans quantitats d'aigua. Les zones pantanoses, quan la vegetació en putrefacció és molt amplia i gruixuda es donen pas a les torbes. La torba s'ha usat com combustible des del segle XVII, gràcies al seu alt valor energètic. En l'actualitat la sobreexplotació de la torba les està posant en perill i hi ha plans per a la seva conservació. A les muntanyes i el nord predominen les torberes. La major part de la superfície muntanyenca està coberta de torba. Aquí predominen la murta i les molses, i en ocasions sobre elles i en els seus límits hi han espècies herbàcies, com ocorre en les torberes del centre del país. En les zones de major pendent de les muntanyes la torbera desapareix i dóna lloc a formacions d'erms, més secs, en els quals els brucs i les herbàcies són les espècies dominants.</div><div align="justify"><br />Els penya-segats també tenen la seva vegetació característica, especialment els de la costa oest, on els forts vents impedeixen la colonització arbòria. Predomina una vegetació herbàcia i les formacions de landes. Són característiques, en els alts dels penya-segats, l'herba de l'Olimp i la colleja marina, que cobreix de flors blanques el cim dels penya-segats. </div><div align="justify"><br />També la fauna és molt característica d'aquesta illa. En els penya-segats troben refugi moltes aus marines, com els alcatraces de Little Skellig, les chovas, i el culiblanco. També són comuns les graules, el rascón, que estan als camps de heno i el colimbo. Entre els mamífers destaca el cérvol vermells, la marts cibelina, la foca grisa i la nutria. També hi ha una abundància d'esquirols vermells, més esteses que els grisos, i els ratolins silvestres. Destaca la poca presència de rèptils i amfibis. Només el llangardaix és realment autòcton.</span></div><div><span style="font-family:arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family:arial;"></span></div><div><span style="font-family:arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family:arial;"></span></div><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324924801054983954" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHlH-Jk3Pyqjm5GZchsFlwPucf1Vd4qusmtYwSFpMGEWu8ZeG4vj8p9Z1L45kLMowT9DKHbDHZndh9d6atuiVPWRe6HxgdrRmzZIZLqi1qK10Izq_I8nWVDJaFJnGoGcXPsg76rraRBPjK/s320/untitled.jpg" border="0" /> En aquesta imatge, podem observar la típica i majoritària vegetació irlandesa, grans prats verds, separats per petits arbustos. Prats verds que han crescut degut a la pobresa del sòl per a que creixin arbres. Això sí, la gran quantitat d'herba, s'explica gràcies a l'alta humitat i pluja que predomina al país.<br /><br /></span><p><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324925057924059442" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie5rJtMz40Vbn-oX8sLLbGhkevApfo-Kh2evTN7ZmIOmFWciYY32OynmkpnqznnLtNqI7-LmBOiHe5qF5wPKRuGterKjcKTt-um6l_Dl-Mc86xqXw7aBJL53a9oSnAts7dsX1YQgg1f2Bm/s320/2005_1121683260_dsc03205.jpg" border="0" /></span></p><div><span style="font-family:arial;"></span></div><span style="font-family:arial;">En aquesta derrera imatge, podem veure un altra figura típica d'Irlanda; els penyasegats plens de vegetació amb flors de color blanc. </span></div><div><span style="font-family:arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324925338064848770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 292px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfRaO6zlvmKOBB3vg6GabVB8BWFwDDFbBFWcTMTYJilB1ZFCHVClGCT6b1NjhQyU8U8yC2vix0IBz7iHoRHq6YKCpCA5ZGsUecYZeNOPGjkc0UWB6nRbt-4W6LyxTz4n2C7jNA2eRp12Ff/s320/glengarriff.jpg" border="0" /></span></div><div><span style="font-family:arial;"></span></div><div><span style="font-family:arial;"></span></div><div><span style="font-family:arial;">Aquí veiem un bosc. Una unitat no tan comuna, degut a la deforestació i al sòl no massa ric. Els boscos, els podem trobar a l'interior. </span></div><div><span style="font-family:arial;"> </div></span><div><span style="font-family:arial;"></span></div><div><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324926677953866578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 201px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7h57Im_Mr7lKW6UXOQocTPxBFio441ULuXJhDBKUWFmMwcNEB-ANTdtTKootaS5GdM4uerGF4wkiD9V9iqZjsjuyKR-r5kqI-f2hg0i2phW0KWFcYEo9S6ZrLk2WMqDsjt89hG5TfavHh/s320/Sin+t%C3%ADtulo-1+copia.jpg" border="0" /><br />L'altre fotografia, pertany a una de les moltes zones pantanoses de la illa. Això és degut a la gran humitat i tipus de sòl. Dins als pantans, hi trobe, bàsicament joncs.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324927896055475954" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwTabbb3U8oHyHwWn7KFcYYIyRBh47kXGKXDqAf95Fu0Xt469c6h4h53C-pqM1tyZHT-RnGMTp4PDMUWsB8apYPOwE7ptx4hs0wQNl31ZAY5YgjFLkIqjrSeYgiD-a0R2YlNPgc7U7I4D-/s320/Copy_of_TURBA.jpg" border="0" /> </span></div><div><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Per últim, trobem una font de recursos que va donar els seus fruits antigament. La torba, que és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua. S'acumula i origina en una torbera on la descomposició i humificació de la matèria orgànica és molt lenta i es tracta del primer estadi geològic de la formació del carbó. Conté aproximadament un 60% de carboni, un 35% d'oxigen i un 5% d'hidrogen. Aquest material també és força nombrós a l'illa degut que el clima i sòl la fan força idònia.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;">Fonts:</span></div><div align="justify"><a href="http://www.ireland-information.com/"><em><span style="font-family:arial;">www.ireland-information.com/</span></em></a></div><div><a href="http://geografia.laguia2000.com/"><em><span style="font-family:arial;">http://geografia.laguia2000.com/</span></em></a></div><div><span style="font-family:arial;"></span></div><div><span style="font-family:arial;">Font de les imatges: (en ordre d'aparició)</span></div><div><a href="http://www.veimages.gsfc.nasa.gov/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.veimages.gsfc.nasa.gov/</span></em></a><em><span style="font-family:arial;"> (imatge de satèl·lit)</span></em></div><div><a href="http://www.pdphoto.org/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.pdphoto.org/</span></em></a><em><span style="font-family:arial;"> (prats i gespa irlandesa)</span></em></div><div><a href="http://www.travelpod.com/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.travelpod.com/</span></em></a><em><span style="font-family:arial;"> (penya segat)</span></em></div><div><a href="http://www.sobreirlanda.com/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.sobreirlanda.com/</span></em></a><em><span style="font-family:arial;"> (bosc)</span></em></div><div><a href="http://www.branedy.net/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.branedy.net/</span></em></a><em><span style="font-family:arial;"> (zona pantanosa)</span></em></div><div><a href="http://www.unariocuartenseenirlanda.blogspot.com/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.unariocuartenseenirlanda.blogspot.com/</span></em></a><em><span style="font-family:arial;"> (turba)</span></em></div><div></div><div></div><div></div></div>Joan Gilabert Mestrehttp://www.blogger.com/profile/08795946498551573635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8463845581588908362.post-61364523538105740212009-04-14T04:17:00.001-07:002009-06-15T07:04:29.559-07:00Geomorfologia<div align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;"><strong>Geomorfologia, història geològica:</strong><br /><br />La roca més antiga d'Irlanda té 1.700 milions d'anys d'antiguitat i va ser trobada en Inishtrahull, un illot de les costes del comtat de Donegal. En altres parts de Donegal, els geòlegs han trobat roques que van començar a formar-se com a dipòsits glacials durant l'edat de gel, el que verifica el fet que Irlanda va estar coberta completament per una massa de gel durant el període en qüestió. </span><br /><span style="color:#000000;"></span><br /><span style="color:#000000;">Al període del Precámbrico, fa prop de 600 milions d'anys, la massa de terra que després hauria evolucionat a la illa d'Irlanda, s'hauria dividit en dues parts, una situada a l'oest de l'oceà Iapetus i l'altre a l'est, ambdues més o menys a la latitud en la qual avui es troba Sud-àfrica. Gairebé amb tota certesa, es trobaven sota nivell del mar, com demostren molts fòssils marins trobats en Bray Head, en el comtat de Wicklow. </span><br /><span style="color:#000000;"></span><br /></span><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Durant els 50 milions d'anys següents, aquestes dues masses de terra van entrar en col·lisió, per a després unir-se fa aproximadament 440 milions d'anys. Això queda demostrat per l'existència de nombrosos fòssils de formes de vida costaneres d'ambdues masses, trobats prop de Clogher Head, al comtat de Louth. Les muntanyes del nord-oest d'Irlanda són fruit d'aquesta col·lisió, així com les formacions granítiques de Donegal i Wicklow.<br /></span><br /></div></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;">En aquesta època, la terra irlandesa ja estava per sobre del nivell del mar i se situava prop de l'equador. Aquesta teoria se sustenta en les troballes de restes fòssils de formes de vida d'aquest període, com els arbres fossilitzats de Kiltorcan, al comtat de Kilkenny, les petjades d'éssers amfibis en Valentia Island, al comtat de Kerry, o diversos mol·luscs d'aigua dolça. El gres vermell típic d'algunes zones també es va formar en aquest període. </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Entre fa 400 i 300 milions d'anys, Europa Noroccidental es va enfonsar en un mar càlid i ric en calci. Es van formar grans esculls de corall que, a la vegada, van crear la base per a la formació de roques calcàries, que avui componen prop del 65% del territori irlandès. Amb la baixada de les aigües, van aparèixer vastes selves tropicals i zones pantanoses que, amb el pas dels segles i mitjançant el seu enfonsament i posterior putrefacció del material orgànic, van donar pas a una considerable quantitat de torba. Aquest període, que per aquest fet s’anomena Carbonífer, es va caracteritzar per moviments tel·lúrics que van tenir com a resultat la formació de les zones muntanyenques i ondulades del nord-est i sud-oest de l’illa.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;"> </span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></div></span><div align="justify"><span style="color:#000000;"><span style="font-family:arial;">Fa 250 milions d'anys, Irlanda es trobava a la latitud de l'actual Egipte, tenint per aquell temps un clima desèrtic que va contribuir a l'erosió del terreny compost per roques del carbonífer i gresos. La fina capa de roques calcàries del sud del país també es van veure afectades per aquesta erosió. La desaparició del gres en algunes zones i l'exposició de la roca calcària al diòxid de carboni va dur a la formació de particulars paisatges càrstics; de tots ells, un ha quedat pràcticament intacte, i és El Burren, al comtat de Clare, zona formada per un sòls calizos esquerdats de notables dimensions. També n’hi ha a diverses zones properes a les illes Llauren.</span></span></div><div align="justify"><span style="color:#000000;"><span style="font-family:arial;"> </div></span></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Poc després d'aquest període, i gràcies a la descomposició orgànica que va tenir lloc en els mars, es van formar els jaciments de petroli i gas natural que avui ocupen un paper important en l'economia de la nació irlandesa. Després, Irlanda es va tornar a enfonsar, però aquesta vegada en un mar ric en compostos calcaris. Es poden trobar restes de mineral de creta, producte d'aquesta immersió, en substrats del sòl del nord de la illa, coberts per roca basàltica formada fa 65 milions d'anys gràcies a l'activitat volcànica.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;"> </span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></div></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Testimoniatge d'aquesta activitat són les muntanyes de Mourne i altres formacions muntanyenques del nord d'Irlanda. El vulcanisme va portar de nou a un clima càlid, afavorint així el desenvolupament de la vegetació. Les restes vegetals després formarien dipòsits de lignit (molt especialment en el comtat de Antrim, on romanen intactes). Les condicions climàtiques càlides van produir un augment de les pluges, que van accelerar els processos d'erosió i formació de paisatges càrstics.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;"></span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></div></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;">Fa 25 milions d'anys, la illa ja es trobava propera a la seva posició actual. El mantell rocós ja estava cobert per una considerable capa de sòl, gràcies a les llargues i contínues erosions. En les àrees amb bon drenatge, la capa rocosa es va cobrir per sòls grisos o foscos, i en les àrees amb drenatge escàs va dominar l'argila negra. </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Fins a fa 1,7 milions d'anys, la Terra va estar sotmesa a contínues fluctuacions entre àrees càlides i àrees fredes, que van influir notablement a Irlanda. Un especial esment mereix l'era glacial, que va crear particulars figures geològiques que avui caracteritzen el paisatge irlandès, la qual li dediquem un apartat important.</span><br /></div></span><p align="center"><span style="font-family:arial;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/hk_r5DDT2DU&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0x234900&color2=0x4e9e00"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/hk_r5DDT2DU&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0x234900&color2=0x4e9e00" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></span></p><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">En aquesta animació del youtube, podem observar el moviment que fa Irlanda i en general el planeta des de 225 milions d'anys. Podem veure com des de latituds equatorials va pujant cap al nord.</span><br /></span><span style="color:#000000;"><strong></strong></span><br /></span><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;"><strong>Edats de gel<br /></strong><br />Atrapats en el flux i reflux de les últimes edats de gel que hi han hagut durant els últims 2 milions d'anys, Irlanda ha estat en diverses ocasions una gran glacera, completament sense litoral com una part més del continent europeu. Irlanda era una illa fa uns 125.000 anys enrere, quan el nivell del mar semblava estar a un nivell molt similar al actual. Però el nivell del mar va descendir uns 130 m entre 30.000 i 15.000 anys enrere, on Irlanda va passar a formar part de l'Europa continental novament. A partir d’allí, els nivells del mar han anat augmentant des de llavors, encara que a un ritme lent. </span><br /><br /></div></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;">Ja fa uns 20.000 anys enrere, la zona que més tard la conformen les Illes Britàniques va estar coberta per una gruixuda capa de gel. Això va durar durant l'última màxima expansió dels casquets polars quan el nivell del mar girava al voltant de 120 metres més baix que en l’actualitat.<br />Després d'un període que es mou entre el 18000 aC - 16000 aC l'espessor del gel glacial va començar lentament a fondre's o evaporar-se. Al mateix temps, el nivell del mar va començar a augmentar lentament. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;">Durant milers d'anys, Irlanda va esser un lloc de prats oberts. Possiblement encara no era una illa, però el territori ja començava a prendre forma entre 11500 a 10000 aC.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;"> </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#000000;"><span style="font-family:arial;">Entre el 10500 i 9000 aC, els camps de gel van ananr retrocedit molt, tot i que posteriorment, en aquella època la temperatura de la Terra fluctuat, va disminuir en general, i nous períodes de glaciació van ocórrer altre vegada a Irlanda. Possiblement a causa de la malaltia o una pèrdua de subministrament d'aliments, el cérvol gegant es va extingir i el rens van desaparèixer de la zona.</span></span></div><div align="justify"><span style="color:#000000;"><span style="font-family:arial;"><br /></div></span></span><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;">Dates dels sediments en l'aigua dolça que es troben en la plataforma del Mar d'Irlanda, juntament amb els resultats de models geofísics de l'escorça de la Terra, suggereixen una connexió terrestre entre Gran Bretanya i Irlanda durant els 10,000 aC. És interessant observar la figura de l'esquerra que fa 15.000 anys com el glaç s’anava fonent ja cap al sud i centre, en i les glaceres (en vermell) estaven retrocedit cap a Ulster i el nord d'Escòcia. </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Després, sobre els 9000 aC, la temperatura puja de nou, la propagació de ginebre i bedoll, va aparèixer en gran nombre per primera vegada. Pins, oms i altres arbres forestals també van arribar, i a Irlanda es va iniciar un procés a llarg termini del repoblament. Altres plantes i animals terrestres van creuar el pont també. </span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></div></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;">La primera prova definitiva dels assentaments humans a Irlanda data de 8000 aC a 7000 aC. Són coneguts gràcies a les troballes arqueològiques de l'extrem nord a la part baixa de la vall, prop de Bann l’actual Coleraine, al sud-oest hi ha l'estuari del riu Shannon. Més tard, es creu que es va propagar cap al nord-est al llarg de la costa de Antrim i va seguir el riu amunt fins al llac Neagh. Aquestes persones del mesolític, caçadors- recol·lectors, sense animals domèstics, es van arraulir majoritàriament al llarg de les costes i vies navegables. Com a conseqüència d'això, aquestes primeres arribades van tenir poc impacte sobre el medi ambient. Una de les primeres dates del carboni 14, situa els primers humans a Irlanda aproximadament durant l’any 7490 aC. La mostra que documenta aquesta data s'ha obtingut d'un assentament primitiu que contenia restes de carbó a Woodpark, al comtat de Sligo.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;"> </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;">La més antiga torba dintre de les bastes àrees de torberes d'Irlanda, es va formar a la regió central al voltant de 9000 anys enrere. Degut a dipòsits de torba, com els bedolls, salzes, pins, avellaners, oms, roures ... </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;color:#000000;">Anglaterra encara estava connectada al continent europeu per un pont terrestre fa uns 8000 anys (o tal vegada 6900 anys aC). </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Hi ha hagut una àmplia gamma de dates que s'han ofert per convertir a Irlanda en una illa consolidada, és a dir, per al tancament de ponts de glaç o terra amb Gran Bretanya. Les estimacions oscil·len en qualsevol cas sobre els 10.000 aC- 5700 aC. Una vegada Irlanda es tanca, els dies de fàcil migració també s’atura. </span><br /><br /><span style="color:#000000;">Molt temps després de la desconnexió entre Anglaterra i Irlanda va ser la que es va fer entre Anglaterra i Europa, ja que seguia sent part de la península. Com a resultat, Anglaterra va desenvolupar una molt major varietat de plantes i animals que a Irlanda. Hi ha aproximadament 30% menys d'espècies a Irlanda en comparació amb Anglaterra. </span><br /><br /></div></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><em>Evolució de la forma de la península euroasiàtica durant les edats de gel explicades:</em> </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324604999902099826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 332px; CURSOR: hand; HEIGHT: 307px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmBQSofQ9KBzNCF5jniEA48RAzqBYe0cqGExbd0O6lwjypz-Ws-ztiKQ_znIP-RsjfHPcJIiZMkN-YjSWOQlgxRFbNCg-72SSw_pKN0JVWy2ueR0qJzjE52XwmReMsWc815reEhNIkZgf2/s320/eur18k.gif" border="0" /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324605172390386162" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 310px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAkn5bFjRYDLmDYzy5OsPrqVOoh5eOVOAeHzxS34uvYW2xyFbbzCFGpLPTyqmXarJNL8wT6JqJTbOaNbVzM3EXV2VCPplJKw1qKP3tQflE6aeBfruFIZHZBHNGS5YK_AaaT561HnZJKrgW/s320/europe3.gif" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324605256996323282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 290px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq9ot1RFmQMlVWjQ-3i0f6jcQu8ismNVy6zU3175j5JEESdVenUECANwKwG-e2u8lilguhC6JAVkHq8TynsUuvL6zpxqxpWAt2tRN6aPc4yUW_X87JYXfRkQX68IMMvWmlEN9wOyqpQtN2/s320/europe4.gif" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324605845878118194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 306px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP3BRCN0Sp24mX5wtywOqz4iVgIJ8KWrMNyLAXQ85oxcaVUmbNVy8_WNcE37PRQlGMqm_6SKalsXIWDQU9v21adRNEm3rrHgtHOcDsAxrC6cASYbxSCwCNII3uBwSB4CQ8od63IGXZZBlv/s320/eur8k.gif" border="0" /><br /></span><p align="justify"><strong><span style="font-family:arial;">Tectonica de plaques i Irlanda</span></strong></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Irlanda no és una zona molt afectada per moviments tectònics, però si que té com tot continent un origen llunya.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Per a una informació sobre la relació de la tectònica de plaques i Irlanda, feu clic al següent link, la qual d'una manera resumida explica de forma senzilla aquesta relació.</span></p><p align="justify"><a href="http://www.askaboutireland.ie/reading-room/environment-geography/physical-landscape/Irelands-physical-landsca/the-formation-of-the-phys/ireland-and-plate-tectoni/"><span style="font-family:arial;">http://www.askaboutireland.ie/reading-room/environment-geography/physical-landscape/Irelands-physical-landsca/the-formation-of-the-phys/ireland-and-plate-tectoni/</span></a><span style="font-family:arial;"> </span></p><br /><p align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></p><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347311331085254962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 282px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1qhTOSFA1F-Y2nfAaMqBowyH7zWSQvFoDSM-p6-nC6-_4fqyLjRjy5Vph3seIsbKDreTsR38J9e6K5J96ul4IoxXZcuqDO98LyZd4geJTYXgBTyaEh_jLwUJNwI0NDX4zEWvyGie4uXKs/s400/plate-tectonics-map.gif" border="0" /><strong></strong> Breu explicació sobre la teoria de plaques. Video suport per al link (youtube).<br /></span><p align="center"><span style="font-family:arial;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/GsnUGzzpK7k&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0x234900&color2=0x4e9e00"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/GsnUGzzpK7k&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0x234900&color2=0x4e9e00" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></span></p><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>Roques i sòl</strong><br /><br />Les planes centrals de la illa estan formades per roques calcàries cobertes d'una capa d'argila i sorra d'origen glacial, amb llacs i torberes disperses, entre les quals la Bog of Allen és una de les més extenses. La composició de les muntanyes situades al llarg de la costa és variada segons la seva posició: al sud estan formades per gres vermell, mentre que en les valls per on corren els rius són calcàries. Al maig, Galway, Donegal, Wicklow i Down, les muntanyes són principalment granítiques. Al nord-est existeixen diverses zones de naturalesa basàltica, entre els quals destaca la famosa Giant's causeway al comtat de Antrim. El sòl de l'oest i del nord tendeix a tenir un escàs drenatge, formant per grans zones pantanoses, amb àmplies torberes riques en torba i argila, i al mateix temps poc aptes per al cultiu, a causa de l'aspror del terreny. Per contra, els territoris orientals i meridionals, menys afectats per les contínues pluges, tenen un millor drenatge i un estrat humífer més fèrtil. Cal esmentar el ja citat Burren, un vast altiplà calcari formant un paisatge càrstic. Dintre dels grykes (les esquerdes formades entre el terreny calcari) les pluges han creat sistemes de coves i, sobretot, condicions ideals per al creixement de particulars formes vegetals. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">Mapa geològic d'Irlanda, extret del servei nacional de geologia:</span></div><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325237010395915010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 233px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpzfa50P_fUR-KJkZ74N2C-zdVrwc2Ip5vazgLN__xQKcUEx-7aNCtHcoB4U9NNLpLVAty8Tko01xP5eZHcYfvg6AIMsMi-wxyBdEb2vGr4O9JZBhQdTrZcB-GGzjsWJw8NzsXeH6TAXZk/s320/ireland-geology.jpg" border="0" /> <p align="justify"></span><span style="color:#000000;"><span style="font-family:arial;"><strong>Orografia</strong><br /><br />El cim més alt d’Irlanda consisteix en una vasta planícia de poca altitud envoltada per un anell de petites cadenes muntanyenques costaneres. Les principals cadenes (en sentit antihorario i partint del comtat de Kerry) són: els Macgillycuddy’s Reeks, els Muntis Comeragh, les Blackstair Mountains, els Muntis Wicklow, els Mournes, els Glens of Antrim, les Sperrin Mountains, les Bluestack Mountains, els Muntis Derryveagh, les Ox Mountains, els Muntis Nephinbeg i el grup format per les Twelve Bens/Maumturks. Només algunes petites muntanyes es troben més allunyades de la costa, totes en la meitat sud de la illa: les Galtee Mountains, Silvermines i Slieve Bloom. (llista) El cim més alt és Carrauntuohill, de 1041 metres d'altitud. Es troba en els Macgillycuddy’s Reeks, al comtat de Kerry, a la part sud occidental d'Irlanda. En tots els casos aquestes muntanyes no són massa elevades: tan sols 3 cims sobrepassen els 1.000 metres ja que els altres tenen tan només 455 o 500 metres d'altitud.</span></span><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;"> </span></span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Mapes de relleu (el primer sense topònims i extret de la web de la NASA i el segon, forma part d'un atles i té topònims):</span></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347318456122546258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 316px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUkl5jrUGY5x3CVLHo3FzuUARMq3L5YGTPJ2mHgNvdRbFIQtevXu0CyNlK5sQyuFAUayEwhvAgPqtcTJE0IvpMf07G6_X-j9Q9il_pcq-egIOp_ieoBSkuhESkFnwR6ym2zPVxI4O1YJil/s400/irelandmapmountains.jpg" border="0" /> </span><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrGSEL8vQVHuhN-haZc1MmFRKB1ENygi6O5viLQp4T5GKNlvmbQ66szOvOuvjgMxDphlHekOOPyiWWPyAtmxSsFBt9gI_2Uvge4nvy_GRjIr1smHd4xcvwXA-3yupCjATxrSpc5gAG4i_A/s1600-h/topomtn.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347495335369818578" style="WIDTH: 315px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrGSEL8vQVHuhN-haZc1MmFRKB1ENygi6O5viLQp4T5GKNlvmbQ66szOvOuvjgMxDphlHekOOPyiWWPyAtmxSsFBt9gI_2Uvge4nvy_GRjIr1smHd4xcvwXA-3yupCjATxrSpc5gAG4i_A/s400/topomtn.jpg" border="0" /></span></a></p><p><br /><span style="font-family:arial;"><strong>Fotogaleria del relleu:</strong> </span></p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMsEH78etDiOvaCdrrbctBuh7wC1xPIhbMujSz-BE8aibfiCKFwrv9fbgSCEjzfCnlnqPxDNJhaCA0tZI0v-z5KOR4d-tN9A6_advRfrTvs2yu0hyzIt3nF7ETAsTjm4UGrf6i3eb9Yvmw/s1600-h/untitled.bmp"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347493629863940210" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMsEH78etDiOvaCdrrbctBuh7wC1xPIhbMujSz-BE8aibfiCKFwrv9fbgSCEjzfCnlnqPxDNJhaCA0tZI0v-z5KOR4d-tN9A6_advRfrTvs2yu0hyzIt3nF7ETAsTjm4UGrf6i3eb9Yvmw/s400/untitled.bmp" border="0" /></span></a></p><p align="center">Relleu escarpat ple de penya segats típics de la majoria de costa irlandesa.</p><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3vu11zo-O9e6d7sSRLEGSTBaL9RsWXTLxBEzy0wh624MyOAHU2VxKlbAyVg2UH5UE7krr5y6Jd56Ja9GHK0QjQf7uqxeUQmB0xgG2JXkFAGVzXVxXD5PbhrGo7hQ2CaGcQ630oghyphenhyphenM5E5/s1600-h/ireland-1212935562-%252720080531-_D302025+galway.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347493626099404482" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 266px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3vu11zo-O9e6d7sSRLEGSTBaL9RsWXTLxBEzy0wh624MyOAHU2VxKlbAyVg2UH5UE7krr5y6Jd56Ja9GHK0QjQf7uqxeUQmB0xgG2JXkFAGVzXVxXD5PbhrGo7hQ2CaGcQ630oghyphenhyphenM5E5/s400/ireland-1212935562-%252720080531-_D302025+galway.jpg" border="0" /></span></a></div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center">Paisatge de Galway, amb un llac i una petita serralada.</div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKcLA6p1UmnHaC8iu9E-22uj4YAFqC4rxu2F7qQ8T2-5dsH29eyDITlYdROKRPGTFIoHITP_IIpvxJPeX0qAlUCOv3Zb_eoB_TRKCk0dF0mr01QDyobWmPbwT1VcnV_NuFH-AQP_ulWVjA/s1600-h/bearnagh.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347493619646922946" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 277px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKcLA6p1UmnHaC8iu9E-22uj4YAFqC4rxu2F7qQ8T2-5dsH29eyDITlYdROKRPGTFIoHITP_IIpvxJPeX0qAlUCOv3Zb_eoB_TRKCk0dF0mr01QDyobWmPbwT1VcnV_NuFH-AQP_ulWVjA/s400/bearnagh.jpg" border="0" /></span></a></div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center">La muntanya de Bearnagh</div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJuWeJsv9PI8-fuVVpCqOgwLY37dgwY81ukUWYSWPBJSjZtydt7R6-jGF33mAzQN8jq09pkR-hFVU3kJ44RtgLZPB0lAycvVGGf_3dA8xbbqStJDruHgYzLsxdjJWWxmHTDZP0JLT8GJEz/s1600-h/ctoil.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347493620525820658" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 160px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJuWeJsv9PI8-fuVVpCqOgwLY37dgwY81ukUWYSWPBJSjZtydt7R6-jGF33mAzQN8jq09pkR-hFVU3kJ44RtgLZPB0lAycvVGGf_3dA8xbbqStJDruHgYzLsxdjJWWxmHTDZP0JLT8GJEz/s400/ctoil.jpg" border="0" /></span></a></div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center">Zona més elevada del país, el cim Carrantuohill que supera de poc els 1.000 m</div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOOyKqXSiFEvwN1z7B1opjhF8Fc6FdQtKguMYkRiBLjfxQpuGvLwUjaipyPd3s0jJpa0LPbJ4Tf_FuJhJqDPP4RDFd9y6geMwDdoUS86_yBGS5YmAXGd4okjQwctn7wcQwJfzKPWY9WtA1/s1600-h/_MG_3358_burren_cliff.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347493616622548130" style="WIDTH: 261px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOOyKqXSiFEvwN1z7B1opjhF8Fc6FdQtKguMYkRiBLjfxQpuGvLwUjaipyPd3s0jJpa0LPbJ4Tf_FuJhJqDPP4RDFd9y6geMwDdoUS86_yBGS5YmAXGd4okjQwctn7wcQwJfzKPWY9WtA1/s400/_MG_3358_burren_cliff.jpg" border="0" /></span></a></div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center">Relleu càrstic</div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ogPAvNkd6b2lHtTDyQz-NdU2Xu-Zzooo30egtnQjN43ajNrkfi6ptetW2_hkM5H-y0H6B-pQmhiaBNXlIv8tFlMp7dtX5K_0oRrSmGA6wRKd-TjtnI6VbQbxNxdfJ4Z60yQ1FUDzNPCi/s1600-h/ireland1.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347495337742273874" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 175px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ogPAvNkd6b2lHtTDyQz-NdU2Xu-Zzooo30egtnQjN43ajNrkfi6ptetW2_hkM5H-y0H6B-pQmhiaBNXlIv8tFlMp7dtX5K_0oRrSmGA6wRKd-TjtnI6VbQbxNxdfJ4Z60yQ1FUDzNPCi/s400/ireland1.jpg" border="0" /></span></a></div><div align="center"> </div><div align="center"></div><div align="center">Típica plana verda plena de camps, amb petits turons al fons</div><div align="center"></div><div align="center"></div><p><em><span style="font-family:arial;">Font dels mapes:<br /></span></em><a href="http://www.esd.ornl.gov/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.esd.ornl.gov/</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span></span><a href="http://www.gsi.ie/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.gsi.ie/</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /><em></em></span><a href="http://www.gai.ie/"><em><span style="font-family:arial;">www.gai.ie</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://mountainviews.ie/mv/index.php"><span style="font-family:arial;">http://mountainviews.ie/mv/index.php</span></a></p><p>Imatges extretes del buscador d'imatges de google.</p>Joan Gilabert Mestrehttp://www.blogger.com/profile/08795946498551573635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8463845581588908362.post-30824839498086881182009-03-23T04:05:00.002-07:002009-06-15T07:07:48.534-07:00Clima<div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>Clima ( trets general)<br /></strong><br />El clima irlandès està bàsicament influenciat per l’Oceà Atlàntic. Com a conseqüència, Irlanda no experimenta extrems de temperatura (la seva oscil·lació tèrmica és baixa), cosa que en altres països de latituds similars marcats per una certa continentalitat experimenten de forma molt marcada (més de 35-40ºC).</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br />La temperatura mitjana anual o normal climàtica irlandesa és de 9ºC. A la zona meitat i l’est del país les temperatures tendeixen a ser una mica més elevades que a altres zones del país, zones del nord i del nord- oest. A l’estiu la temperatura pot rondar i sobrepassar els 19ºC i a l’hivern la mínima pot oscil·lar els 2ºC.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br />Durant tot l’any, la velocitat del vent varia movent-se entre els 4m/s a l’est de l’illa i els 7m/s al nord- oest. Els vents forts tendeixen a ser més freqüents durant l’hivern que l’estiu.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br />La duració de la llum solar és més llarga a al sud- est del país (degut a l’efecte angular del sol i a la menor nuvolositat en termes generals) tot i que no és molt important (1h solar de diferència).</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br />La mitjana pluviomètrica varia entre els 800 i els 2800 mm, per tant observem una variable molt important, potser la més reconeguda del país, la pluja (que es relaciona amb la típica herba) una variable que degut a la situació geogràfica i a la posició de les masses d’aire i moviments frontals habituals, té una importància vital des del punt de vista social, climatològic i meteorològic. El domini dels vents del sud-oest de domini atlàntic, la quantitat de pluja és més elevada a la costa oest (la zona atlàntica) i especialment a les zones més elevades. La pluja acumulada tendeix a ser major a l’hivern i menor a principis d’estiu.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br />El nombre de dies amb més d’1mm de pluja varia entre els 150 dies a les zones més “seques” i els 200 dies a les zones més humides del país.<br /></div></span><br /><br /><div align="center"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316342343695023730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; HEIGHT: 180px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXiHrwa9uN1Kdyllp-eUwVaqFkjKQxZC9JBK211rgFQokdv24IycFLQwJ83RuKa0HNrsTJXg58yI1MlzcFrdeW22m9IsdemDF7sETZ8OaBnwxk7bCGY0Cjn5wxDQWGK-4vWPCyKnGUjkiu/s320/climate_malin.gif" border="0" /><br /></span></div><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>Temperatura:<br /></strong><br />L’influencia reguladora de l’Atlàntic és notòria a tota l’illa, ja que degut a les seves dimensions la continentalitat no serà un factor a tenir massa en compte. El país per tant no experimenta una oscil·lació tèrmica durant l’any com altres països continentals. D’altra banda, a escala regional, si que s’observen variacions una mica més altes de l’oscil·lació, tot i que no és gaire important. Al centre del país és on s’hi poden donar temperatures, almenys una vegada cada any, la qual els valors es situïn per sota dels 0ºC. La temperatura mínima de l’aire sol caure al voltant dels 0ºC uns 40 dies a l’any a la zona interior i uns 10 dies a les zones costeres, en menor mesura degut al termòstat natural oceànic. La temperatura mitjana de l’aire a les zones interiors es mouen al voltant dels 18- 20ºC durant l’estiu i sobre els 8ºC a l’hivern, segons aquesta informació, podem dir que els hiverns no són freds a escala mundial, ja que s’entén com a clima fred aquell que està per sota dels 6ºC de mitjana. D’altra banda, els estius tampoc són càlids, ja que les pautes diuen que és a partir dels 20ºC quan la temperatura es considera calorosa. Tot i que a Irlanda la humitat és elevada i al jugar aquesta variable, la temperatura sensible o de xafogor pot ser més elevada.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Algunes d’aquestes variacions es mostren gràficament als diagrames de Dublín, l’Observatori de Valentia a la costa sud-oest i a Birr a l’interior. En aquests gràfics s’observa la diferència entre el promig diari màxim i mínim dels mesos en qüestió (barres sòlides), les barres més fines ens indiquen el rang o oscil·lació diària observada cada mes. Els gràfics es basen en la informació diària observada de 1971 fins al 2000 (inclòs).<br /></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316342606174575186" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; HEIGHT: 181px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIIOQAO5Tcu08sfpaiXIMwuruDd4i-vXRpRYu3X3P4FNZWvj7D38pFagOPC-YMC3XsItHWXdC-ViL9YWGUCFpqGbIs3FYvkN-xE244agKXx0kAJiUqduw29WBDFQe1WZ1Vpu6SFNKp3Iga/s320/temperature_dublingraph.gif" border="0" /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316343239629770882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; HEIGHT: 176px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglp-ecHnxko3UZHxLiCaJvZ8KpamknYrYkvIJyGRqmqritV4qtsF6h6Fdcg3SrN1i2PBbw5r-i6v3MdMJy4zA0Sn2QifA4endyxk1koc7TsyWU131yK0brPLgynwoldFVzpIZrPxZAO_tD/s320/temperature_valentiagraph.gif" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316343531947588642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; HEIGHT: 170px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5TMZU-2QerJjYvOK2TKuAg432HKdZ2hWwkhcv7BT4ZppMls6fsGwVJCKX4FR3jE9kL0rv_SE8sxF3slNRLgDGPKuYalWCVALA4HpqLQ8Zfbqwm0QebVkLr5a2f81TYBtbtN9LjS5QW68t/s320/temperature_birrgraph.gif" border="0" /> <p align="justify"><br />Fent referència als extrems, el rècord de temperatura a Irlanda va ser de 33,3ºC a Kilkenny Castle el 26 de Juny de 1887. L’extrem màxim del s. XX va ser de 32,5ºC a Boora el 29 de Juny de 1976. El rècord mínim va ser de -19,1ºC a Marckree Castle el 16 de Gener de 1881 i la temperatura mínima observada del s. XX va ser de -18,8ºC a Lullymore el 2 de Gener de 1979. La temperatura mínima de l’herba va ser de -19,6ºC a Dublin el 1982, que va gairebé igual que els -19,5ºC mesurats a Lullymoer el 2 de Gener de 1979.<br /><br /><br /></span><strong><span style="font-family:arial;">Llum solar, radiació:<br /></span></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaH2MO3I4SW06j07r0itOuNCYx5HZJ_9W8g-8UCGE0vARA-exg3HJ6Ai0gTUSqVyl3H2_7nwK0nuARYbCiM8ghmcZpjKHLrTS55xpTXbUnxwKOH6XgADoX32jJA1DtHgdpnHtJBJsNXVYd/s1600-h/climate_sunmap01.gif"></a><br /><br /></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Els mesos amb més llum solar o radiació són de Març a Juny. Durant aquests mesos la duració de la llum solar es mou en termes promitjos entre les 5 i 6,5 hores de llum per dia a la majoria del país. L’extrem sud-est és la zona que captura més llum, amb promitjos que arriben a les 7 hores de sol durant els dies d’estiu.<br /></p></span><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El desembre és el mes més gris amb una mitjana diària de llum que ronda l’hora al nord i les 2 hores al extrem sud- est.<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Al llarg de l’any la majoria d’àrees tenen una mitja entre 3 i 4 hores de llum solar cada dia. Irlanda normalment té entre 1.400 i 1.700 hores de llum solar cada any. Anecdòticament i per poder fer una comparació, a l’est del Sàhara, normalment cada any es registren unes 4.300 hores de llum solar. Aquest registre relativament baix, es deu a que Irlanda està coberta per núvols durant més del 50% de l’any. Això es deu a la seva posició geogràfica que la situa al nord- oest d’Europa i tanca la trajectòria del </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpRghH7oaTvlnsB9t4hcRHFOhegfwiu9IUSDSzFZIZVtLAtb6dmPoBGZfq7Wh__NOtYVvusPxfQK5eR40fDrnGtw8sjwdBwfTTtESU1zAIc1SrdICZ3XaKQaXL3TfUjJYoqb9oFPpBOPwa/s1600-h/climate_sunmap02.gif"></a><span style="font-family:arial;">sistema de baixes pressions de l’Atlàntic, la qual tendeixen a mantenir-se humides en aquella zona d’aire ennuvolat, durant la gran majoria de temps.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Al 1887 es quan hi va haver l’estiu més assolellat dels últims 100 anys (1881- 1980) d’acord amb les mesures preses a Dublín. En canvi, l’estiu de 1980 va ser el doble de tapat que l’estiu de 1887.<br /><br /><span style="COLOR: rgb(0,102,0)">----------------</span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOuLZi7fl4TfaqrVj1bCevS1jDLHBDs1hPd5sKT8FX2TFX8U8Qvv7Tpa3O2lkHUI4e8GWUSmgVa2SWw9femPpIDMbXbX2lR80pTYzAjj5SpsZdZy26md_il70WNm8e-jVZ4n1oBnDt2t3L/s1600-h/climate_sunmap01.gif"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329742531888106290" style="WIDTH: 175px; HEIGHT: 243px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOuLZi7fl4TfaqrVj1bCevS1jDLHBDs1hPd5sKT8FX2TFX8U8Qvv7Tpa3O2lkHUI4e8GWUSmgVa2SWw9femPpIDMbXbX2lR80pTYzAjj5SpsZdZy26md_il70WNm8e-jVZ4n1oBnDt2t3L/s400/climate_sunmap01.gif" border="0" /></span></a><span style="COLOR: rgb(0,102,0);font-family:arial;" >--------------</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLMORYahkFI4PGts18ONpY9LjqiTg2uYW-_LGB7YYynjnmvNOLi_i86a0GuRUtn_GDZ3H9SygM-k5xjy5DJbM9R2TBt_pA1VbJl6T_knunY_wDJgD_wQvrcRzWQXLmUAyZNXBywq5X_7-M/s1600-h/climate_sunmap02.gif"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329742537640385138" style="WIDTH: 175px; HEIGHT: 243px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLMORYahkFI4PGts18ONpY9LjqiTg2uYW-_LGB7YYynjnmvNOLi_i86a0GuRUtn_GDZ3H9SygM-k5xjy5DJbM9R2TBt_pA1VbJl6T_knunY_wDJgD_wQvrcRzWQXLmUAyZNXBywq5X_7-M/s400/climate_sunmap02.gif" border="0" /></span></a></div><br /><br /><p align="justify"><strong><span style="font-family:arial;">Precipitació:<br /></span></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivwmBAbtRQoktC1weYSiQTGpqYZfQWtgHnPJGyqr0r28a0QhqZ4mVgMbI8C5f7n6r4ZKUv3Z6CRTLaKxPjU7bvUTonkN628QH9JTqyIMWCNnLohAI92n9ljJF6P_DbWZnzgrZKW4Ypz24w/s1600-h/climate_rainfallmap.gif"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329713957659843634" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 181px; HEIGHT: 249px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivwmBAbtRQoktC1weYSiQTGpqYZfQWtgHnPJGyqr0r28a0QhqZ4mVgMbI8C5f7n6r4ZKUv3Z6CRTLaKxPjU7bvUTonkN628QH9JTqyIMWCNnLohAI92n9ljJF6P_DbWZnzgrZKW4Ypz24w/s400/climate_rainfallmap.gif" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><br />Més de la meitat est del país rep entre 750 i 1.000 mm de precipitació al llarg de l’any. La precipitació, a l’oest és generalment més elevada amb registres de 1.000- 1.250 mm. En zones més elevades la precipitació pot sobrepassar els 2.000 mm de mitjana l’any. Els mesos més plujosos a gairebé tot el territori irlandès són el desembre i el gener. Al contrari que a les nostres latituds l’abril és el mes més àrid a l’illa exceptuant alguns indrets el qual el juny es transforma amb el mes sec. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">La pedra i la neu, contribueixen relativament poc a la precipitació mesurada. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><em>Freqüència i intensitat</em>: </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">La impressió general es que plou de manera molt continuada, la mitjana de dies humits (més d’1 mm de precipitació) és d’uns 150 dies a la costa E i de 225 dies a la costa oest, degut a la occidentalitat dels fronts i masses d’aire.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">A diferència de la pluja, altres països plujosos com per exemple del tròpic, la quantitat per hora és bastant baixa. És una precipitació continuada i poc intensa (regular) en detriment de la irregularitat però intensitat d’altres indrets més tropicals o inclús mediterranis. Hi ha petites excepcions, per exemple, hi ha totals de 20 mm en una hora tot i que és estrany, sol passar unes poques vegades cada 5 anys. Els 25 mm en una hora s’associa usualment amb turmentes d’intensitat considerable. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><em>Rècords:</em></span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">- Any més sec: 1887 amb només 356,6 mm a Dublín.<br />- Sequera més llarga: del 3 d’abril de 1938 al 10 de maig de 1938.<br />- Any més plujós: 3.964,9 a Ballaghbeena el 1960.<br />- Mes més plujós: 790,0 mm a Cummeragh Mtns, octubre de 1996.<br />- Dia més plujós: 243,5 mm a Lloore Lake el 18 de setembre de 1993.<br />- Màxim de precipitació en 1 hora: 97 mm a Orra Beg l’agost de 1980.<br /><br /><strong></strong></span><strong><br /><span style="font-family:arial;">El vent:<br /></span></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguCI9KhNIMGiUa92L2O35N85057morsYxcVMysOMY65bp9Aq0_sL-3_XGU3mq_BHqhTaK67X206B2xRyV1MUh96AIF1ab9bX97KjroOMY0odATLAej7smEGnlzhd3gN7GA1K0v_goqEAAs/s1600-h/climate_windmap01.gif"></a><br /><span style="font-family:arial;">El vent depenent de la seva localització pot estar influenciat per un nombre de factors d’obstrucció i desviació com els edificis, arbres, muntanyes i pujols, en definitiva la naturalesa del relleu marcarà direccions del vent. Per exemple, la baixa freqüència dels vents del sud cap a l’aeroport de Dublín, es deu a l’efecte refugi de les muntanyes. La direcció predominant del vent és mou entre el sud i l’oest. La mitjana anual de la velocitat del vent és de 11 k.p.h en zones del sud de Lenster i més elevada a l’extrem nord amb una mitja de 29 k.p.h. A les zones de l’interior hi ha poca probabilitat de vendavals, uns dos cada any, en canvi a les zones de costa acostuma ha haver-hi més de 50 dies força ventosos com a Malin Head. És més, les costes del nord i oest d’Irlanda, són de les àrees més ventoses d’Europa, amb un potencial considerable de generació d’energia ventosa. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">“La nit del gran vent” del 6 al 7 de gener de 1839 va causar els danys més extensos a Irlanda, cap altra tempesta en els darrers centenars d’anys ha igualat les </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrfhjidMrifmud3q-UdvahSE1kH3s-hbrdXUjQf8mgfpmgzd6405OD_ER5yppQcuXv2V2UaH143kaP84wcHeu8mc884oJkdOeACLq3BD6p02nS0WMGBkc3x9qhhNgs9XRUsg5Nt1V_WLqc/s1600-h/climate_windmap02.gif"></a><span style="font-family:arial;">destroces. Forts vents huracanats, van danyar una quarta part de totes les cases dublineses, hi va haver des de finestres trencades fins a la destrucció total de cases. Més recentment, l’any 1974 hi va haver un fort període de vents d’intensitat molt forta amb records de velocitat la nit del 11 i 12 de gener. Els arbres van caure, els edificis es van danyar i l’electricitat de 150.000 persones es va tallar. Durant la tempesta, les rafegues van arribar a cops de 200 k.p.h a Kilkee, convertint-se en els vents més forts registrats a nivell de mar a Irlanda.<br /></p></span><strong></strong><br /><span style="COLOR: rgb(0,51,0);font-family:arial;" >--------------</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbdVi0aLH5RUsA-cQF-k3mx2BhDcFurtxzUqRICKyCkNioXvocWKDQAkSseGibpKmIkH_rIvn2uP1Cu9TIWwO5Jeoilcv8WKaSNGZFNcffETlBPBvajQSW6gJrhEte_qo9-ZD4fNTSaSop/s1600-h/climate_windmap02.gif"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329742537299079330" style="WIDTH: 175px; HEIGHT: 210px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbdVi0aLH5RUsA-cQF-k3mx2BhDcFurtxzUqRICKyCkNioXvocWKDQAkSseGibpKmIkH_rIvn2uP1Cu9TIWwO5Jeoilcv8WKaSNGZFNcffETlBPBvajQSW6gJrhEte_qo9-ZD4fNTSaSop/s400/climate_windmap02.gif" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><span style="COLOR: rgb(0,51,0)">-------------</span> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsfAvL-P95uaEQBlD8XlxIig2n4jYlAchS_rXT6iJ_0B_0Kt52JGcYDwZDP-dGBP3e_lw_bS1xH50YdEYRlp5xMyAr7IEyFhwVuknx-TmHvQM0Yp0UkrgUN2inhZAasxPAP1RfGwrT4Xrr/s1600-h/climate_windmap01.gif"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329742538240960498" style="WIDTH: 160px; HEIGHT: 207px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsfAvL-P95uaEQBlD8XlxIig2n4jYlAchS_rXT6iJ_0B_0Kt52JGcYDwZDP-dGBP3e_lw_bS1xH50YdEYRlp5xMyAr7IEyFhwVuknx-TmHvQM0Yp0UkrgUN2inhZAasxPAP1RfGwrT4Xrr/s400/climate_windmap01.gif" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /></span><div align="justify"><strong><span style="font-family:arial;">Les situacions sinòptiques:</span></strong></div><br /><br /><br /><div align="center"><span style="font-family:arial;"><embed style="WIDTH: 426px; HEIGHT: 320px" name="flashticker" align="middle" src="http://widget-9d.slide.com/widgets/slideticker.swf" type="application/x-shockwave-flash" quality="high" scale="noscale" salign="l" wmode="transparent" flashvars="cy=h5&il=1&channel=3170534137685245085&site=widget-9d.slide.com"></embed></span></div><br /><br /><p align="center"><span style="font-family:arial;">Situacions sinòptiques d'un dia determinat.<br /><br /></span></p><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Hi ha un seguit de situacions sinòptiques que són les que més es repeteixen dins el conjunt europeu, i per tant a Irlanda. Tot i així, és molt difícil realitzar una classificació de mapes del temps per a Irlanda. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">En aquest apartat resumirem les possibles situacions que es poden donar:<br /><br />- Advecció de l'oest, o zonal: Isobares i isohipses amb sentit oest- est ben establert.<br />- Advecció de l'oest anticiclònica: Isohipses amb component oest i anticicló en superfície.<br />- Adevecció del nord oest: Isobares amb component oest i anticicló en superfície.<br />- Advecció del nord: Isobares en sentit nord- sud.<br />- Advecció del nord est: Isobares en sentit nordest- sudoest i isohipses amb sentit similar o formant una depressió.<br />- Advecció de l'est: Isobares amb sentit est-oest, aproximadament, i isohipses amb diverses procedències.<br />- Advecció del sud: Isobares i isohipses amb sentit sud- nord, aproximadament.<br />- Advecció del sudoest: Isobares i isohipses amb sentit sudoest- nordest, generalmetn ben establert.<br />- Vaguada: En altura, generalment provinent del nord-oest o oest.<br /></span><span style="font-family:arial;">- Baixa: Borrasca en superfície i en altura, aproximadament coincidents, sobre les illes.<br />- Baixa tèrmica: Borrasca dèbil en superfície a les illes i anticicló en altura.<br />- Pantà Baromètric: Poc gradient en superfície, amb isòbares en sentit poc definit marcant pressions pròximes a les normals, anticicló o dorsal en altura normalment.<br />- Anticicló: Anticicló en superfície i en altura, aproximadament, coincidents a les illes.<br />- Anticicló tèrmic: Anticicló en superfície al centre d'Europa, amb dorsal o pont o molta proximitat d'aquest anticicló a les illes, amb una depressió en ltura o isohipses sense una clara curvatura anticiclònica coincident.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Aquí hem esmentat algunes de les situacions comunes que poden succeir a l'illa. Per a conèixer més situacions i veure les taules anuals d'aquestes, feu clic en el següent enllaç; <em><a href="http://www.thewe.cc/"><em>http://www.cru.uea.ac.uk/~mikeh/datasets/uk/lamb.htm</em></a></em></span><span style="font-family:arial;"> , aquí podreu conèixer la classificació sinòptica del temps de H. Lamb que va fer per les Illes Britàniques.<br /></span></p><br /><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Tot i aquestes situacions, Irlanda, sabem que és un país plujós, amb una amplitud tèrmica poc elevada, influenciada pel mar i la corrent del atlàntic, que és un dels tentacles de la famosa corrent del Golf tractada al següent apartat, infuenciada per la NAO (tractada a l'apartat; estudi del clima) , un vent bastant constant i les corrents en Jet stream polars. Tot això, ens diu varies coses que es poden reflectir en molts mapes; el clima irlandes, està influenciat pel dinamisme creat per les masses d'aire de les Açores, una alta, la massa d'aire d'Islàndia, una baixa, i inclús la polar àrtica. El moviment entre elles i els petits anticiclons i depressions frontals que deixen anar, crearan un tipus de temps o un altre a la illa. Irlanda, al estar tant a l'oest en latituds mitjes altes, probocarà que l'influeixi més la baixa i per això tingui més pluja que no pas bon temps. Al tenir sepre gradient de pressió o el que és el mateix, baixes i altes, fronts..., en definitiva, moviment de pressió, explica aquest vent força constant.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">L'amplitud tèrmica ens l'explica l'oceà i la corrent càlida ja esmentada, ja que si no hi hagués aquest termòmetre, Irlanda, patiria el mateix fred que altres regions amb una latitud igual, com pot ser Nova York o Moscú.</span></p><br /><p align="justify"><strong><span style="font-family:arial;">Imatges en satèl·lit (meteosat).</span></strong></p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDO7dY-hf1HIbM6vMaE6mUn2d7-pQMFoBxDxqA7IlVUNc8X52wZno_PUUAOrUQ7SpzZBmW8rIdhQig7_1XL_1lSoGAHCbMBvU3sYg3QxAjWuVOvcCeEv6WewhZeuQIMVyXB1vEAbwe_ElI/s1600-h/eurir_sat_200905111300.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334564314553621170" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDO7dY-hf1HIbM6vMaE6mUn2d7-pQMFoBxDxqA7IlVUNc8X52wZno_PUUAOrUQ7SpzZBmW8rIdhQig7_1XL_1lSoGAHCbMBvU3sYg3QxAjWuVOvcCeEv6WewhZeuQIMVyXB1vEAbwe_ElI/s400/eurir_sat_200905111300.jpg" border="0" /></span></a></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Aquí teniu dos enllaços per a observar la situació real d'Irlanda i del conjunt europeu:</span></p><p align="justify"><a href="http://www.metoffice.gov.uk/satpics/latest_IR.html"><span style="font-family:arial;">http://www.metoffice.gov.uk/satpics/latest_IR.html</span></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.eumetsat.int/Home/Main/Image_Gallery/Real_Time_Imagery/index.htm"><span style="font-family:arial;">http://www.eumetsat.int/Home/Main/Image_Gallery/Real_Time_Imagery/index.htm</span></a></p><br /><p align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></p><p><strong><span style="font-family:arial;">La corrent del golf i la seva influència.<br /><br /></span></strong></p><strong></strong><br /><p><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329713112854995330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; HEIGHT: 337px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIU4eJND3OgTY0e1S2jcMsVjbcL3_MvcXGyMmc2DURBDLvcCcVN0Vnt19oRedtp7HxvCChUJFf5GKWf5m4HFLkrpEiweqfx1ZsDLUP7PxX5nZko4ygMgWdKSEBaML1JYVa3hOQAVOppeC4/s400/gulf_stream.gif" border="0" /></span></p><br /><p align="left"><span style="font-family:arial;"></span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">El Corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d'Europa Occidental a través de l'AtlànticNord. El nom prové del Golf de Mèxic, l'àrea on el corrent s'origina.La velocitat de l'aigua hi pot atènyer valors de fins a 3m/s, representant una forta influència en el trànsit marítim.Hom creu que gràcies al Corrent del Golf Europa gaudeix d'un clima molt més càlid del que a priori li tocaria per la latitud en què està situada, especialment a l'hivern. Així, les costes de les Illes Britàniques, Escandinàvia o el Benelux es veuen no només alliberades del glaç sinó que tenen les gelades com un fenomen excepcional, essent-hi la forma normal de precipitació la pluja.Per comparar-ho amb altres continents, Barcelona està a la mateixa latitud que Nova York, on la neu hi és un fenomen freqüent a l'hivern, amb una mitjana mensual de temperatura de només +0,5 al gener (Barcelona: +9).Les ciutat del Quebec, a una latitud equivalent a la de París, coneix més de 4 mesos d'intensa gelada, amb una mitjana de –11,5 graus al gener. Una mica més amunt, al voltant dels 50 graus de latitud nord, la presencia de ciutats és ja gairebé inexistent tant a Amèrica del Nord com a l'Extrem Orient, mentre que moltes de les capitals europees hi són localitzades sense patir gaire problemes per raons del clima (Londres, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Praga...).Finalment, al voltant dels 60 graus, que correspon a la latitud de les capitals escandinaves, amb prou feines hi ha poblaments importants als altres continents.Ni Islàndia ni les illes Fèroe, malgrat estar als confins del cercle polar àrtic, no coneixen un clima especialment fred a l'hivern, si bé l'estiu no hi és massa més càlid. El corrent del golf els proporciona climes humits, ventosos i amb poca oscil·lació tèrmica.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Aquesta corrent, per tant, influeix directament sobre el clima d'Irlanda, ja que li proporciona un clima més suau que no pas d'altres que se situen a la mateixa latitud però en altres costes.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Actualment, amb el desglaçament sobretot del Pol Nord, aquesta corrent, es preveu que es pugui desplaçar o desaparèixer en aquestes latituds. Si això es complís, hauriem de veure si l'escalfament glogal, afectaria les costes i el conjunt Oest d'Europa. De moment, segons ens diuen les dades històriques i les presents, la temperatura a Irlanda i a Europa, està augmentant. Tot i així, degut a aquest fenòmen i altres, és difícil predir el què passarà.</span></p><br /><p align="center"><span style="COLOR: rgb(0,102,0);font-family:arial;" >---</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5hGfOwv_lGkqiHyaoVKRyuPm_Y5SQeyF6Imw70COUZDMtRaK6YjCB1vIKRuXalGR22-Xow88YOQ1O4fw0UM0yVChKoTZSR91NgU6sktk4JW2chPVXocJG-hIkVYNQ4ag5ogPTdvvYr20H/s1600-h/Franklingulfstream.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329750519522127634" style="WIDTH: 293px; HEIGHT: 232px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5hGfOwv_lGkqiHyaoVKRyuPm_Y5SQeyF6Imw70COUZDMtRaK6YjCB1vIKRuXalGR22-Xow88YOQ1O4fw0UM0yVChKoTZSR91NgU6sktk4JW2chPVXocJG-hIkVYNQ4ag5ogPTdvvYr20H/s400/Franklingulfstream.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"> <span style="COLOR: rgb(0,102,0)">-----------</span> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6aiAvKcse8RiLx2PeZsKAODTLoVCwCMVfbcadqco4cU72thlJBOxXpw8MwUR6yCR5P0unUtKGkfq0aFxLUFlL8B6_M-BZPfCNfDBcbzfr-7t-l3IBV_fPQtvDERWbQJlokJmICQFr9d3p/s1600-h/Gulf_Stream_water_temperature.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329750520106641266" style="WIDTH: 264px; HEIGHT: 233px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6aiAvKcse8RiLx2PeZsKAODTLoVCwCMVfbcadqco4cU72thlJBOxXpw8MwUR6yCR5P0unUtKGkfq0aFxLUFlL8B6_M-BZPfCNfDBcbzfr-7t-l3IBV_fPQtvDERWbQJlokJmICQFr9d3p/s400/Gulf_Stream_water_temperature.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><br /><span style="COLOR: rgb(0,102,0)">---</span>La corrent del Golf, ja es coneixia al 1762,<span style="COLOR: rgb(0,102,0)">----------</span> En aquesta fotografia de la NASA, podem <span style="COLOR: rgb(0,102,0)">---</span>Benjamin Franklin, va elaborar un mapa. <span style="COLOR: rgb(0,102,0)">------------</span> observar la calor tèrmica de l'oceà.<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/bovkTCT_qGk&hl=es&fs=1&color1=0x234900&color2=0x4e9e00"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><br /><br /><br /><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/bovkTCT_qGk&hl=es&fs=1&color1=0x234900&color2=0x4e9e00" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></span></p><br /><p align="center"><span style="font-family:arial;">Dinàmica de la temperatura de l'oceà Atlàntic durant l'any. Elaborat per la NASA.</span></p><br /><p align="left"><br /><span style="font-family:arial;">Fonts:<em> </em></span></p><p><span style="font-family:arial;"></span></p><p><a href="http://www.met.ie/"><em><span style="font-family:arial;">www.met.ie</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.metoffice.gov.uk/"><em><span style="font-family:arial;">www.metoffice.gov.uk</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.accuweather.com/"><em><span style="font-family:arial;">www.accuweather.com</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.nasa.gov/"><em><span style="font-family:arial;">www.nasa.gov</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://oceanexplorer.noaa.gov/"><em><span style="font-family:arial;">http://oceanexplorer.noaa.gov/</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.youtube.com/"><em><span style="font-family:arial;">www.youtube.com</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.thewe.cc/"><em><span style="font-family:arial;">http://www.thewe.cc/</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br />Los mapas del tiempo, editorial davinci (colección geoambiente XXI)- Javier Martín Vide.</span></p><p> </p>Joan Gilabert Mestrehttp://www.blogger.com/profile/08795946498551573635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8463845581588908362.post-55721373848829196642009-03-15T11:49:00.000-07:002009-06-20T03:04:22.913-07:00Country Target (aspectes generals)<div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;"><strong>Introducció </strong><br /><br /></span></div><span style="font-family:arial;"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0hb7d1SnQw_eVE1t1OC9EndLwaz8k0w8q8tOn9qmo3bKbYTiV-1rmBAgwDG1GTzjlnEnoWYLnF6vB1s6EYJZJamKdRJhI9iWKmXi8Q9Wu-afL393ktAj9Bf6N_O4N9PsKGzHN7DMPwuUP/s1600-h/ireland_map.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324936214994595458" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 248px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0hb7d1SnQw_eVE1t1OC9EndLwaz8k0w8q8tOn9qmo3bKbYTiV-1rmBAgwDG1GTzjlnEnoWYLnF6vB1s6EYJZJamKdRJhI9iWKmXi8Q9Wu-afL393ktAj9Bf6N_O4N9PsKGzHN7DMPwuUP/s320/ireland_map.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><p align="justify"></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">I<span style="color:#000000;">rlanda o Eire, és un estat que abarca aproximadament cinc sisenes parts de l'illa d'Irlanda</span><span style="color:#000000;">, enfront de la costa nord-est d'Europa</span><span style="color:#000000;">. La seva capital és Dub</span></span><a title="Dublín" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dubl%C3%ADn"><span style="font-family:arial;color:#000000;">l</span></a><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">ín. És l'estat més occidental de la Unió Europea.</span><span style="color:#000000;"> L'altre tros de l'illa d'Irlanda és conegut com Irlanda del Nord</span><span style="color:#000000;"> i és una de les nacions constituents del Regne Unit, Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord </span><span style="color:#000000;">. L'Acta de la República d'Irlanda, de 1949</span><span style="color:#000000;"> </span><span style="color:#000000;">declarà que el títol República d'Irlanda</span><span style="color:#000000;"> és la "descripció oficial de l'Estat" però no pas el seu nom. </span></span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">Col·loquialment, de vegades s'anomena Irlanda amb l'epítet poètic d'Illa Maragda, que fa referència a l'intens color verd dels camps irlandesos. L'illa d'Irlanda ha estat tradicionalment dividida en quatre grans regions </span><span style="color:#000000;">que es corresponen amb antics regnes: Leinster</span><span style="color:#000000;">, </span></span><a title="Ulster" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ulster"><span style="font-family:arial;color:#000000;">Ulster</span></a><span style="font-family:arial;color:#000000;"> (</span><a title="Irlandès" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Irland%C3%A8s"><span style="font-family:arial;color:#000000;">irlandès</span></a><span style="font-family:arial;color:#000000;">: Cúige Uladh), </span><a title="Connacht" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Connacht"><span style="font-family:arial;color:#000000;">Connacht</span></a><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;"> </span><span style="color:#000000;">i </span></span><a title="Munster" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Munster"><span style="font-family:arial;color:#000000;">Munster</span></a><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">. </span><span style="color:#000000;">Actualment, la República d'Irlanda se subdivideix en 26 comtats. Aquestes divisions són utilitzades en contextos polítics, culturals i esportius. Les circumscripcions del Dáil han de sotmetre's a les fronteres dels comtats, i per tant, els comtats amb més població tenen més circumscripcions electorals, però, les circumscripcions no han de creuar les fronteres comtals. </span></span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="color:#000000;">L'illa d'Irlanda té una superfície de 84.421 km² dels quals el 83% corresponen a la República (70.280 km²) i la resta a Irlanda del Nord</span><span style="color:#000000;">. Està limitat a l'oest per l'oceà Atlàntic</span><span style="color:#000000;"> al nord-est pel Canal del Nord, a l'est pel mar Irlandès que es connecta a l'oecà per mitjà del canal de Saint George i del Mar Celta. El relleu d'Irlanda és suaument accidentat per diversos monts. El punt més alt és Carrauntoohil, amb 1.041 m).</span> </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Dades bàsiques:<br />Superfície: 70.237 km2<br />Població: 4.130.000 habitants<br />Densitat: 57 hab/km2<br />Capital: Dublín<br />Llegües: Irlandès i Anglès<br />Estat: República amb sistema de gobern parlamentari, forma part de la UE<br />PIB: 186.166 millons de $<br />PIB per càpita: 43.143 $<br />IDH: 0,959 molt alt<br /><br /><br /></span><strong><span style="font-family:arial;">Relleu<br /></span></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsztVQTY3jUtTSGajx5jqRNR9kcnaXVwl23s54IH9fJSIJZg_nt8XFjtForX_gzO8B0ACeVjfXiCl590dp9DP4AA3KKkCdELONsqoxW8ViH15l6J5MfoFhJoPSBSkTNTc8tmWVU0P8kx3/s1600-h/ireland.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5313490606749325298" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 237px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsztVQTY3jUtTSGajx5jqRNR9kcnaXVwl23s54IH9fJSIJZg_nt8XFjtForX_gzO8B0ACeVjfXiCl590dp9DP4AA3KKkCdELONsqoxW8ViH15l6J5MfoFhJoPSBSkTNTc8tmWVU0P8kx3/s320/ireland.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><br />Irlanda té un aspecte de país muntanyenc, encara que les altituds de les seves muntanyes són modestes. Es tracta d'un gran massís antic lleugerament enfonsat a l'interior, que ha estat ocupat per roques sedimentàries formant, així, una plana ondulada. Els forests tenen una altitud d'entre 150 i 900 metres. El cim més alt és el munti Carrantuohill que arriba als 1.041 metres. A Irlanda podem distingir la regió oest, l’entorn de Galway i Donegal que és el massís metamòrfic principal compost per roques metamòrfiques i ígnies procedents de la orogènia caledoniana. També destaquen les roques basàltiques, i la formació coneguda com Calçada dels Gegants, al comtat de Antrim. Entre el sud-est de l'Ulster, Longford i Navan, es troben roques del Ordovícic i el Silúric roques semblants a les de les Highlands d'Escòcia. A entorn de la costa de Wexford hi ha intrusions plutòniques similars a les de les península de Cornualla. Entorn de la badia de Bantry i les muntanyes de Macgillycuddy’s Reeks podem trobar roques del Devònic. Tot aquest conjunt constitueix un anell de roques dures que envolten el centre del país, el qual està recobert per roques sedimentàries i calcàries del Carbonífer, ben desenvolupades. A Entorn de Lisdoonvarna existeix un conjunt càrstic de grans dimensions. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">La regió va estar sotmesa a l'erosió glacial i periglacial pel que són comunes les valls en forma d'O, els drumlin i els esker, característics de les formes periglaciares. Les calcàries estan recobertes per argiles i sorres procedents de les restes de l'erosió glacera, que formen els suaus pujols que caracteritzen el paisatge de l'interior irlandès. Aquesta estructura explica la disposició de les cadenes muntanyenques, totes elles costaneres. Les principals són: els Macgillycuddy’s Reeks, els muntis Comeragh, les muntanyes Blackstair, els muntis Wicklow, els Mournes, els Glens of Antrim, les muntanyes Sperrin, les muntanyes Bluestack, els muntis Derryveagh, les muntanyes Ox, els muntis Nephinbeg i les muntanyes Twelve Bens i Maumturks. Al sud hi ha algunes muntanyes una mica més allunyades de la costa: les muntanyes Galtee i les muntanyes Silvermines i Slieve Bloom. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Destaca, també, la forma de la costa, molt retallada. Es tracta de ries i fiords que han estat inundats amb l'ascens del nivell del mar des de l'última glaciació. Existeixen molt poques platges, i si ho són, són molt petites. La costa, en general, es resol en una llarga successió de penya-segats. Existeixen un gran nombre de caps, penínsules i badies. Les més importants són les badies de Donegal, Clew, Galway i Liscannor; els estuaris de Shannon, Dingle, Kenmare i Bantry. Irlanda, també està envoltada per centenars de petites illes, les més importants són les illes de la badia de Donegal, les illes Llauren (Inishmore, Inishmaan i Inisheer), i la illa d’Achill, la més grans del país. Els caps més importants són el cap Malin, en la península de Inishowen, que és el punt més septentrional d'Irlanda, el cap Mizen, al comtat de Cork, que és el punt més meridional, el cap Erris, situat al comtat de Maig, que és el punt que està més al nord-oest i la punta Carnsnore al comtat de Wexford, que és el punt que està més al sud-est. Altres caps importants són el Hook Head, la Old Head of Kinsale, el larguísimo Loop Head i el cap Hag’s .<br /><br /><strong>Biogeografia </strong><br /><br />La vegetació irlandesa es troba a la zona holàrtica i té unes característiques peculiars i que són emblema del país. Hi ha dos aspectes a tenir en compte de la coberta vegetal, i que descriuen el paisatge irlandès. La primera és una intensa impressió de verdor, el resultat de l'abundància de pastures degut al constant aire humit. La segona és la relativa absència d'arbres, especialment al llarg de la costa occidental, on els forts vents són el principal factor limitant pel creixement. Els boscos de roure, que estaven a la regió central es van buidar en la major part del país al segle XVII i avui dia només queden petits testimonis i restes en zones remotes, a més a més els sòls són força pobres. La flora és més limitada en quant a varietat que en altres parts d'Europa, però té algunes característiques interessants. En l'extrem sud-oest (Cork / Kerry) hi ha una vegetació mediterrània amb afinitats, que inclou els Arbustos. Els nombrosos briòfits i líquens reflecteixen l'alta humitat i suavitat d'aquesta part d'Irlanda. A Burren al Comtat de Clare predomina la vegetació àrtica alpina, aquesta flora sobreviu encara avui dia ja que prové d'un període glaçat del passat.<br /><br /><strong>Hidrogeografia </strong><br /><br />El principal riu d'Irlanda és el Riu Shannon, de 386 km (240 milles), que és el més llarg tant d'Irlanda com de Gran Bretanya i separa la regió central cenagosa d'Irlanda de l'oest del país. Al llarg del riu es formen tres llacs, el Lough Allen, el Lough Ree i el Lough Derg. El Lough Derg és el més gran dels tres. El Ric Shannon desemboca en l'Oceà Atlàntic prop de la ciutat de Limerick formant un estuari. Entre altres rius importants es troben el Ric Liffey, el Riu Llegix, el Ric Blackwater, el Ric Nore, el Ric Suir, el Ric Barrow i el Ric Boyne. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">El llac més gran d'Irlanda és el Lough Neagh, a l'Ulster. La llegenda explica que un gegant, Fionn mac Cumhail, enfurit mentre lluitava amb un altre d'Escòcia, va arrencar un tros de terra i ho va llançar. Aquest va caure al Mar d'Irlanda i va crear la Illa de Man, mentre que el buit a la terra es va omplir d'aigua i va formar el Lough Neagh. Altres llacs importants són el Lough Erne i el Lough Corrib.<br /><br /><strong>Clima</strong><br /><br />El clima irlandès és relativament uniforme, amb molt poques variacions al llarg de l'any. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Es troba en les latituds mitges de l'hemisferi nord i a l'oest del gran continent eurasiàtic. Per la seva posició ha de tenir un clima temperat, però més fred del que és. Està a la latitud de Terranova i Polònia, ambdues regions amb climes molt més freds. Aquesta diferència es deu a la presència del corrent del Golf, que endolceix els climes d'aquesta part d'Europa. Estem davant un clima marítim de la costa oest. Els centres d'acció que li afecten són el front polar, durant la major part de l'any, i que porta masses d'aire de tipus polar marítim, fredes i humides, l’anticicló de les Açores, la influència de les quals es nota un o dos mesos a l'estiu, ja que porta masses d'aire de tipus tropical marítim, càlides i humides, i el anticicló siberià, que arriba molt ocasionalment en els mesos centrals d'hivern i que porta masses d'aire polar continental, molt fredes i seques, però que en contacte amb les masses d'aire marítim provoca nevades.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">Els vents a Irlanda són, majoritàriament de l'oest, però té una tendència persistent a tenir una component sud-oest, xocant amb les muntanyes de la costa occidental. A causa de això les precipitacions tenen un lleuger gradient d'oest a aquest. El mes més plujós és l’agost, seguit del gener. La costa occidental rep una mitjana de 1.500 mm a l'any, amb punts en les muntanyes que arriben als 3.000 mm. Per contra, la costa oriental rep molta menys pluja, entorn dels 800 mm. El gener i el febrer són els mesos més freds de l'any, amb temperatures entorn al 4 i 7 °C. Juliol i agost són els mesos més càlids en termes mitjans i oscil·len sobre 14 i 16 °C. Les temperatures són fresques durant tot l'any. No obstant els dies amb gelades són molt pocs, uns 20 dies a l'any, i les neus només apareixen de manera segura a les muntanyes.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">La nuvolositat és molt intensa. A Irlanda es donen més de 200 dies nuvolosos a l'any. Els mesos amb més hores de sol són maig i juny, amb 5 i 7 hores de sol al dia. L'alta nuvolositat genera freqüents boires, que duren molts dies. L'interior del país té un clima lleugerament més contrastat. Els estius són més càlids i els hiverns més freds, amb fins a 40 dies amb gelades segures. L'oscil·lació tèrmica ascendeix fins als 15 ºC. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;">En ocasions arriben masses d'aire àrtic, de manera molt esporàdica, que també porten grans freds. Les ones de calor són molt rares, però es donen per la influència de l’anticicló de les Açores que tots els estius es deixa sentir. A diferència del que ocorre en latituds més meridionals l’anticicló de les Açores no genera temps sec, si no que canalitza masses d'aire humides que precipiten sobre el país. L'exposició de la costa oest als vents de l'Atlàntic, amb l'arribada ocasional de les restes de les tempestes tropicals, fa que durant la tardor siguin freqüents els vents molt forts a la regió.<br /><br /><br /><em>Fonts: </em></span><a href="http://www.ireland-information.com/reference/geog.html"><em><span style="font-family:arial;">http://www.ireland-information.com/reference/geog.html</span></em></a><span style="font-family:arial;"><br />A new history of Ireland- Prehistoric and early Ireland, Chapter 1 by J.H Andrews, Oxford<br />Font del mapa: </span><a href="http://www.btinternet.com/~a.hutchinson/maps/ireland.jpg"><em><span style="font-family:arial;">http://www.btinternet.com/~a.hutchinson/maps/ireland.jpg</span></em></a><span style="font-family:Arial;"> </span></p>Joan Gilabert Mestrehttp://www.blogger.com/profile/08795946498551573635noreply@blogger.com0