El clima irlandès està bàsicament influenciat per l’Oceà Atlàntic. Com a conseqüència, Irlanda no experimenta extrems de temperatura (la seva oscil·lació tèrmica és baixa), cosa que en altres països de latituds similars marcats per una certa continentalitat experimenten de forma molt marcada (més de 35-40ºC).
La temperatura mitjana anual o normal climàtica irlandesa és de 9ºC. A la zona meitat i l’est del país les temperatures tendeixen a ser una mica més elevades que a altres zones del país, zones del nord i del nord- oest. A l’estiu la temperatura pot rondar i sobrepassar els 19ºC i a l’hivern la mínima pot oscil·lar els 2ºC.
Durant tot l’any, la velocitat del vent varia movent-se entre els 4m/s a l’est de l’illa i els 7m/s al nord- oest. Els vents forts tendeixen a ser més freqüents durant l’hivern que l’estiu.
La duració de la llum solar és més llarga a al sud- est del país (degut a l’efecte angular del sol i a la menor nuvolositat en termes generals) tot i que no és molt important (1h solar de diferència).
La mitjana pluviomètrica varia entre els 800 i els 2800 mm, per tant observem una variable molt important, potser la més reconeguda del país, la pluja (que es relaciona amb la típica herba) una variable que degut a la situació geogràfica i a la posició de les masses d’aire i moviments frontals habituals, té una importància vital des del punt de vista social, climatològic i meteorològic. El domini dels vents del sud-oest de domini atlàntic, la quantitat de pluja és més elevada a la costa oest (la zona atlàntica) i especialment a les zones més elevades. La pluja acumulada tendeix a ser major a l’hivern i menor a principis d’estiu.
El nombre de dies amb més d’1mm de pluja varia entre els 150 dies a les zones més “seques” i els 200 dies a les zones més humides del país.
Temperatura:
L’influencia reguladora de l’Atlàntic és notòria a tota l’illa, ja que degut a les seves dimensions la continentalitat no serà un factor a tenir massa en compte. El país per tant no experimenta una oscil·lació tèrmica durant l’any com altres països continentals. D’altra banda, a escala regional, si que s’observen variacions una mica més altes de l’oscil·lació, tot i que no és gaire important. Al centre del país és on s’hi poden donar temperatures, almenys una vegada cada any, la qual els valors es situïn per sota dels 0ºC. La temperatura mínima de l’aire sol caure al voltant dels 0ºC uns 40 dies a l’any a la zona interior i uns 10 dies a les zones costeres, en menor mesura degut al termòstat natural oceànic. La temperatura mitjana de l’aire a les zones interiors es mouen al voltant dels 18- 20ºC durant l’estiu i sobre els 8ºC a l’hivern, segons aquesta informació, podem dir que els hiverns no són freds a escala mundial, ja que s’entén com a clima fred aquell que està per sota dels 6ºC de mitjana. D’altra banda, els estius tampoc són càlids, ja que les pautes diuen que és a partir dels 20ºC quan la temperatura es considera calorosa. Tot i que a Irlanda la humitat és elevada i al jugar aquesta variable, la temperatura sensible o de xafogor pot ser més elevada.
Algunes d’aquestes variacions es mostren gràficament als diagrames de Dublín, l’Observatori de Valentia a la costa sud-oest i a Birr a l’interior. En aquests gràfics s’observa la diferència entre el promig diari màxim i mínim dels mesos en qüestió (barres sòlides), les barres més fines ens indiquen el rang o oscil·lació diària observada cada mes. Els gràfics es basen en la informació diària observada de 1971 fins al 2000 (inclòs).
Fent referència als extrems, el rècord de temperatura a Irlanda va ser de 33,3ºC a Kilkenny Castle el 26 de Juny de 1887. L’extrem màxim del s. XX va ser de 32,5ºC a Boora el 29 de Juny de 1976. El rècord mínim va ser de -19,1ºC a Marckree Castle el 16 de Gener de 1881 i la temperatura mínima observada del s. XX va ser de -18,8ºC a Lullymore el 2 de Gener de 1979. La temperatura mínima de l’herba va ser de -19,6ºC a Dublin el 1982, que va gairebé igual que els -19,5ºC mesurats a Lullymoer el 2 de Gener de 1979.
Llum solar, radiació:
Els mesos amb més llum solar o radiació són de Març a Juny. Durant aquests mesos la duració de la llum solar es mou en termes promitjos entre les 5 i 6,5 hores de llum per dia a la majoria del país. L’extrem sud-est és la zona que captura més llum, amb promitjos que arriben a les 7 hores de sol durant els dies d’estiu.
----------------
--------------
Precipitació:
Més de la meitat est del país rep entre 750 i 1.000 mm de precipitació al llarg de l’any. La precipitació, a l’oest és generalment més elevada amb registres de 1.000- 1.250 mm. En zones més elevades la precipitació pot sobrepassar els 2.000 mm de mitjana l’any. Els mesos més plujosos a gairebé tot el territori irlandès són el desembre i el gener. Al contrari que a les nostres latituds l’abril és el mes més àrid a l’illa exceptuant alguns indrets el qual el juny es transforma amb el mes sec.
La pedra i la neu, contribueixen relativament poc a la precipitació mesurada.
Freqüència i intensitat:
La impressió general es que plou de manera molt continuada, la mitjana de dies humits (més d’1 mm de precipitació) és d’uns 150 dies a la costa E i de 225 dies a la costa oest, degut a la occidentalitat dels fronts i masses d’aire.
A diferència de la pluja, altres països plujosos com per exemple del tròpic, la quantitat per hora és bastant baixa. És una precipitació continuada i poc intensa (regular) en detriment de la irregularitat però intensitat d’altres indrets més tropicals o inclús mediterranis. Hi ha petites excepcions, per exemple, hi ha totals de 20 mm en una hora tot i que és estrany, sol passar unes poques vegades cada 5 anys. Els 25 mm en una hora s’associa usualment amb turmentes d’intensitat considerable.
Rècords:
- Any més sec: 1887 amb només 356,6 mm a Dublín.
- Sequera més llarga: del 3 d’abril de 1938 al 10 de maig de 1938.
- Any més plujós: 3.964,9 a Ballaghbeena el 1960.
- Mes més plujós: 790,0 mm a Cummeragh Mtns, octubre de 1996.
- Dia més plujós: 243,5 mm a Lloore Lake el 18 de setembre de 1993.
- Màxim de precipitació en 1 hora: 97 mm a Orra Beg l’agost de 1980.
El vent:
El vent depenent de la seva localització pot estar influenciat per un nombre de factors d’obstrucció i desviació com els edificis, arbres, muntanyes i pujols, en definitiva la naturalesa del relleu marcarà direccions del vent. Per exemple, la baixa freqüència dels vents del sud cap a l’aeroport de Dublín, es deu a l’efecte refugi de les muntanyes. La direcció predominant del vent és mou entre el sud i l’oest. La mitjana anual de la velocitat del vent és de 11 k.p.h en zones del sud de Lenster i més elevada a l’extrem nord amb una mitja de 29 k.p.h. A les zones de l’interior hi ha poca probabilitat de vendavals, uns dos cada any, en canvi a les zones de costa acostuma ha haver-hi més de 50 dies força ventosos com a Malin Head. És més, les costes del nord i oest d’Irlanda, són de les àrees més ventoses d’Europa, amb un potencial considerable de generació d’energia ventosa.
“La nit del gran vent” del 6 al 7 de gener de 1839 va causar els danys més extensos a Irlanda, cap altra tempesta en els darrers centenars d’anys ha igualat les destroces. Forts vents huracanats, van danyar una quarta part de totes les cases dublineses, hi va haver des de finestres trencades fins a la destrucció total de cases. Més recentment, l’any 1974 hi va haver un fort període de vents d’intensitat molt forta amb records de velocitat la nit del 11 i 12 de gener. Els arbres van caure, els edificis es van danyar i l’electricitat de 150.000 persones es va tallar. Durant la tempesta, les rafegues van arribar a cops de 200 k.p.h a Kilkee, convertint-se en els vents més forts registrats a nivell de mar a Irlanda.
--------------
------------- 
Situacions sinòptiques d'un dia determinat.
Hi ha un seguit de situacions sinòptiques que són les que més es repeteixen dins el conjunt europeu, i per tant a Irlanda. Tot i així, és molt difícil realitzar una classificació de mapes del temps per a Irlanda.
En aquest apartat resumirem les possibles situacions que es poden donar:
- Advecció de l'oest, o zonal: Isobares i isohipses amb sentit oest- est ben establert.
- Advecció de l'oest anticiclònica: Isohipses amb component oest i anticicló en superfície.
- Adevecció del nord oest: Isobares amb component oest i anticicló en superfície.
- Advecció del nord: Isobares en sentit nord- sud.
- Advecció del nord est: Isobares en sentit nordest- sudoest i isohipses amb sentit similar o formant una depressió.
- Advecció de l'est: Isobares amb sentit est-oest, aproximadament, i isohipses amb diverses procedències.
- Advecció del sud: Isobares i isohipses amb sentit sud- nord, aproximadament.
- Advecció del sudoest: Isobares i isohipses amb sentit sudoest- nordest, generalmetn ben establert.
- Vaguada: En altura, generalment provinent del nord-oest o oest.
- Baixa: Borrasca en superfície i en altura, aproximadament coincidents, sobre les illes.
- Baixa tèrmica: Borrasca dèbil en superfície a les illes i anticicló en altura.
- Pantà Baromètric: Poc gradient en superfície, amb isòbares en sentit poc definit marcant pressions pròximes a les normals, anticicló o dorsal en altura normalment.
- Anticicló: Anticicló en superfície i en altura, aproximadament, coincidents a les illes.
- Anticicló tèrmic: Anticicló en superfície al centre d'Europa, amb dorsal o pont o molta proximitat d'aquest anticicló a les illes, amb una depressió en ltura o isohipses sense una clara curvatura anticiclònica coincident.
Aquí hem esmentat algunes de les situacions comunes que poden succeir a l'illa. Per a conèixer més situacions i veure les taules anuals d'aquestes, feu clic en el següent enllaç; http://www.cru.uea.ac.uk/~mikeh/datasets/uk/lamb.htm , aquí podreu conèixer la classificació sinòptica del temps de H. Lamb que va fer per les Illes Britàniques.
Tot i aquestes situacions, Irlanda, sabem que és un país plujós, amb una amplitud tèrmica poc elevada, influenciada pel mar i la corrent del atlàntic, que és un dels tentacles de la famosa corrent del Golf tractada al següent apartat, infuenciada per la NAO (tractada a l'apartat; estudi del clima) , un vent bastant constant i les corrents en Jet stream polars. Tot això, ens diu varies coses que es poden reflectir en molts mapes; el clima irlandes, està influenciat pel dinamisme creat per les masses d'aire de les Açores, una alta, la massa d'aire d'Islàndia, una baixa, i inclús la polar àrtica. El moviment entre elles i els petits anticiclons i depressions frontals que deixen anar, crearan un tipus de temps o un altre a la illa. Irlanda, al estar tant a l'oest en latituds mitjes altes, probocarà que l'influeixi més la baixa i per això tingui més pluja que no pas bon temps. Al tenir sepre gradient de pressió o el que és el mateix, baixes i altes, fronts..., en definitiva, moviment de pressió, explica aquest vent força constant.
L'amplitud tèrmica ens l'explica l'oceà i la corrent càlida ja esmentada, ja que si no hi hagués aquest termòmetre, Irlanda, patiria el mateix fred que altres regions amb una latitud igual, com pot ser Nova York o Moscú.
Imatges en satèl·lit (meteosat).
Aquí teniu dos enllaços per a observar la situació real d'Irlanda i del conjunt europeu:
http://www.metoffice.gov.uk/satpics/latest_IR.html
http://www.eumetsat.int/Home/Main/Image_Gallery/Real_Time_Imagery/index.htm
La corrent del golf i la seva influència.
El Corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d'Europa Occidental a través de l'AtlànticNord. El nom prové del Golf de Mèxic, l'àrea on el corrent s'origina.La velocitat de l'aigua hi pot atènyer valors de fins a 3m/s, representant una forta influència en el trànsit marítim.Hom creu que gràcies al Corrent del Golf Europa gaudeix d'un clima molt més càlid del que a priori li tocaria per la latitud en què està situada, especialment a l'hivern. Així, les costes de les Illes Britàniques, Escandinàvia o el Benelux es veuen no només alliberades del glaç sinó que tenen les gelades com un fenomen excepcional, essent-hi la forma normal de precipitació la pluja.Per comparar-ho amb altres continents, Barcelona està a la mateixa latitud que Nova York, on la neu hi és un fenomen freqüent a l'hivern, amb una mitjana mensual de temperatura de només +0,5 al gener (Barcelona: +9).Les ciutat del Quebec, a una latitud equivalent a la de París, coneix més de 4 mesos d'intensa gelada, amb una mitjana de –11,5 graus al gener. Una mica més amunt, al voltant dels 50 graus de latitud nord, la presencia de ciutats és ja gairebé inexistent tant a Amèrica del Nord com a l'Extrem Orient, mentre que moltes de les capitals europees hi són localitzades sense patir gaire problemes per raons del clima (Londres, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Praga...).Finalment, al voltant dels 60 graus, que correspon a la latitud de les capitals escandinaves, amb prou feines hi ha poblaments importants als altres continents.Ni Islàndia ni les illes Fèroe, malgrat estar als confins del cercle polar àrtic, no coneixen un clima especialment fred a l'hivern, si bé l'estiu no hi és massa més càlid. El corrent del golf els proporciona climes humits, ventosos i amb poca oscil·lació tèrmica.
Aquesta corrent, per tant, influeix directament sobre el clima d'Irlanda, ja que li proporciona un clima més suau que no pas d'altres que se situen a la mateixa latitud però en altres costes.
Actualment, amb el desglaçament sobretot del Pol Nord, aquesta corrent, es preveu que es pugui desplaçar o desaparèixer en aquestes latituds. Si això es complís, hauriem de veure si l'escalfament glogal, afectaria les costes i el conjunt Oest d'Europa. De moment, segons ens diuen les dades històriques i les presents, la temperatura a Irlanda i a Europa, està augmentant. Tot i així, degut a aquest fenòmen i altres, és difícil predir el què passarà.
---
----------- 
---La corrent del Golf, ja es coneixia al 1762,---------- En aquesta fotografia de la NASA, podem ---Benjamin Franklin, va elaborar un mapa. ------------ observar la calor tèrmica de l'oceà.
Dinàmica de la temperatura de l'oceà Atlàntic durant l'any. Elaborat per la NASA.
Fonts:
www.met.ie
www.metoffice.gov.uk
www.accuweather.com
www.nasa.gov
http://oceanexplorer.noaa.gov/
www.youtube.com
http://www.thewe.cc/
Los mapas del tiempo, editorial davinci (colección geoambiente XXI)- Javier Martín Vide.
0 comentarios:
Publicar un comentario