Irlanda: Hidrogeografia

Hirdogeografia:

Ja que Irlanda té forces llacs i rius, però força curts, ens hem decantat per a fer una descripció general dels rius més importants que hi ha i com estan distribuits dins el marc irlandès. Tot seguit ens hem decantat per a parlar particularment del riu més important de tota la regió i també de les Illes Britàniques, el Shannon.

Xarxa hidrogràfica general d'Irlanda

Irlanda té gran quantitat de rius i llacs, encara que no totes

les zones d'Irlanda estan bé drenades. Els rius són curts, cabalosos i regulars, encara que molt pocs d'ells són navegables per a vaixells moderns, però si que van ser vies de comunicació durant l'antiguitat.

Al segle XIX es van construir gran quantitat de canals que connectaven els principals rius. Aquests canals van ser decisius a l'hora de transportar mercaderies entre les principals ciutats irlandeses. Els principals canals són: el Gran Canal d'Irlanda i el Canal Real d'Irlanda. La majoria dels rius neixen al centre del país, a la regió càrstica. Els rius més llargs són els de la vessant atlàntica, mentre que cap a l'est i el sud tenen un menor desenvolupament.

El riu més llarg d'Irlanda és el Shannon amb 386 km. Neix a les Muntanyes de Cuilcagh, al sud del comtat de Fermanagh i desemboca en l'Atlàntic prop de la ciutat de Limerick formant un gran estuari. La conca del riu Shannon és la del centre del país, i es divideix en dos: la est i la de l’oest. En el seu recorregut travessa tres llacs: l’Allen, el Ree i el Derg. I els seus principals afluents són els rius Suck i Brosna. En l'apartat següent n´hi dediquem un capítol sencer.

El Liffey és el riu de Dublín. Neix a Sally Gap, comtat de Wicklow, molt a prop de la costa, i desemboca en la badia de Dublín, al mar d'Irlanda. Té una longitud de 125 quilòmetres i estan intensament aprofitats. Al llarg del seu recorregut es troben fins a tres grans centrals hidroeléctricas: Poulaphouca (al peu de la persa), Golden Falls i Leixlip.

El riu Nore és un dels més coneguts a Irlanda, per la seva riquesa salmonera. Neix a les muntanyes del comtat de Tipperary i desemboca al mar Cèltic prop de Waterford. La seva longitud total és de 140 km, i discorre a través dels comtats de Laois i Kilkenny, i les ciutats de Kilkenny, New Ross, Bennettsbridge i Thomastown. El seu principal afluent és el riu Barrow, però a més desemboquen en ell els rius Dinin, Del Rei i Black Water.

El ric Suir també desemboca en prop de Waterford. Neix en el munti Borrisnoe, i té una longitud de 183 km, i travessa les ciutats de Thurles, Holycross, Clonmel i Carrick-on-Suir. Els seus principals afluents són els rius Aherlow i Tar. Els rius Nore, Barrow i Suir se'ls coneix com «les tres germanes».

El riu Boyne neix en Trinity Well, prop de Carbury, comtat de Kildare i desembocar en el mar d'Irlanda prop de Drogheda. Té una longitud de 112 quilòmetres, i travessa les ciutats de Trim, Navan, Mellifont Abbey i Drogheda. El seu recorregut és un dels que més mites i llegendes irlandeses té.

El riu Llegix neix en les muntanyes Shehym al comtat de Cork i desemboca al mar Cèltic prop de la ciutat portuària de Cork. Té 90 km de longitud, i durant el seu curt recorregut hi trobem dues importants preses amb aprofitament hidroelèctric, la de Carrigadrohid i la de Inniscarra.

El riu Erne discorre gairebé només per Irlanda del Nord. Neix al llac Gowna, al comtat de Caven i desemboca a Ballyshannon, comtat de Donegal. Té 120 quilòmetres de longitud i travessa la ciutat d’Enniskillen que es troba en una illa fluvial del riu.

Com a curiositat, es diu que a Irlanda, hi ha el riu més curt d'Europa, el riu Corrib, de tan sols 6 km de longitud.

El llac més gran de l’illa d'Irlanda és el Neagh, que es troba a Irlanda del Nord (Regne Unit). Irlanda del Nord és la regió que concentra la majoria dels llacs de la illa.

El llac més gran d'Irlanda (república) és el Corrib. Altres llacs importants són el Mask, el Conn, el Carra, el Allen, el Ree i el Derg. Que estan envoltats de paisatges i zones naturals molt boniques.

El riu Shannon

El Shannon, és el riu més llarg i cabalós d'Irlanda, dividint l'Oest de la illa (la majoria de la província de Connaught) de l'Est i del Sud (Leinster i gran part de Munster). La seva longitud és de 322 km, i flueix generalment cap al sud, des de la Foia del Shannon (Shannon Pot), al comtat de Caven, abans de girar cap a l'Est i desembocar a l'Oceà Atlàntic a través de l'estuari del Shannon (Inbhear Sionna), de 113 km de longitud. La ciutat de Limerick se situa en el punt on l'aigua del riu es troba amb l'aigua marina de l'estuari; només a l'est de Limerick el nivell del riu deixa de veure's afectat per les marees.

El riu neix en les Muntanyes Cuilcagh, al sud del comtat de Fermanagh, i transcorre a través d’11 dels 32 comtats d'Irlanda. Els llacs més importants durant el seu curs són Lough Allen, Lough Ree i Lough Derg. Destaquen entre els seus afluents el riu Suck i el Brosna.

El Shannon discorre per la seva llera actual des del final de l'Edat del Gel, i la seva conca hidrogràfica s'estima en uns 15.600 km². Les principals poblacions que travessa són Carrick-on-Shannon, Athlone, Killaloe, Portumna i Limerick.

La seva història ens diu que el ric Shannon, ha estat una important llera fluvial des de l'antiguitat. El primer traçat del que es té constància en un mapa, és atribuït a Ptolomeu.

Els víkings es van assentar en la regió en el segle X, i van usar el riu com via per a assolar els rics monestirs de l'interior de la illa. I des de llavors sempre ha estat un lloc estratègic i per al desenvolupament econòmic.

El Shannon és el riu més llarg de les Illes Britàniques. A pesar de la seva llera de més de 300 km, la seva altura màxima és de 76 m sobre el nivell del mar, de manera que és fàcilment navegable, amb només unes poques encluses durant el seu recorregut.

Hi ha una planta hidroeléctrica a Ardnacrusha, pertanyent a la Electricity Supply Board (ELB). Durant la dècada de 1980 l’indústria naval va ser desenvolupada extensivament a l'estuari del Shannon, amb més de 2,5 bilions d'euros d'inversió. Així mateix es va construir una terminal petroliera, un embarcador de petroli a l'Aeroport del Shannon i una important planta d'extracció d'alúmina al 1982. Actualment els vaixells de més de 60.000 tones transporten bauxita en cru des de les mines d'Àfrica occidental fins a aquesta planta, on és refinada i que posteriorment és exportada a Canadà.

Al 1985 es va inaugurar una important central tèrmica a Moneypoint, que és abastida per vaixells de més de 150.000 tones.

Tot i que el de Shannon ha estat sempre important per a la navegació a Irlanda, hi ha una caiguda de només 18 m en els primers 140 quilòmetres. Per tant, sempre ha estat superficial, amb 0.5 m de profunditat en algunes zones. El primer intent seriós de millorar les coses va arribar al 1755 on els comissaris de la navegació interior van ordenar a Thomas Omer, que tractés el tema. Des de llavors, hi ha hagut canvis i millores per a explotar el riu. Un dels fets més importants, va ser la construcció de canals. Hi ha molts els canals de connexió amb el Ric Shannon. El Royal Canal i el Gran Canal connecten el Shannon amb Dublín i el Mar d'Irlanda. També hi ha canals de conexió amb altres rius com l’Erne. Hi ha ciutats com Ballinasloe entre d’altres que estan també vinculades al riu.