lranda és en país eminentment verd, gràcies a les seves pluges suaus i constants. Es troba en l’ecozona i l'imperi holàrtic. Malgrat tot, Irlanda no és un país de grans boscos, a causa de dos factors fonamentals, la pobresa del sòl i la intervenció humana. Predominen els sòls podsòlics molt evolucionats, però hi ha gran quantitat de sòls molt més pobres, les torberes i els gley, fruit d'un ofegament permanent del sòl, i un dolent vessament. En suma, a pesar de les teòriques bones condicions per a la formació de boscos aquests són relativament escassos. Es refugien al sud i part central, els fons de les valls i als vessants sud-oest de les muntanyes. Són molt rars els boscos per sobre dels 600-700 metres d'altitud. Un altre dels factors limitantes per a la formació de boscos són unes temperatures, que si bé mai són extremes tampoc són realment càlides. D'aquesta manera el bosc típic és de tipus caducifoli, amb fajos i roures com espècies dominants i abundància de freixes i avellaners.
Els arbres estan presents, sobretot, com a tancament de les explotacions agrícoles. No obstant això, les espècies més abundants són les coníferes, producte de la repoblació per a usos silvícoles. En les terres desarborades predominen les herbàcies, joncs, la típica formació de landes; i les molses a les torberes. Les formacions de prada cobreixen el voltant del 50% de la superfície del país. La prada, si bé bona part d'ella és natural, té un fort component antròpic. Són zones renovades per a aconseguir bones pastures per al bestiar, especialment boví. Aquestes formacions de prades estan molt cuidades, i en elles prospera la vida salvatge en bones condicions.
Són abundants les zones pantanoses de sòls gley. Existeix una formació de pantans coberts de vegetació que són fruit de la deforestació del bosc per a usos agrícoles, però que han estat abandonats i no s'han recuperat les condicions inicials, si no que en el seu lloc apareixen brucs i joncs, més adaptats a les grans quantitats d'aigua. Les zones pantanoses, quan la vegetació en putrefacció és molt amplia i gruixuda es donen pas a les torbes. La torba s'ha usat com combustible des del segle XVII, gràcies al seu alt valor energètic. En l'actualitat la sobreexplotació de la torba les està posant en perill i hi ha plans per a la seva conservació. A les muntanyes i el nord predominen les torberes. La major part de la superfície muntanyenca està coberta de torba. Aquí predominen la murta i les molses, i en ocasions sobre elles i en els seus límits hi han espècies herbàcies, com ocorre en les torberes del centre del país. En les zones de major pendent de les muntanyes la torbera desapareix i dóna lloc a formacions d'erms, més secs, en els quals els brucs i les herbàcies són les espècies dominants.
Els penya-segats també tenen la seva vegetació característica, especialment els de la costa oest, on els forts vents impedeixen la colonització arbòria. Predomina una vegetació herbàcia i les formacions de landes. Són característiques, en els alts dels penya-segats, l'herba de l'Olimp i la colleja marina, que cobreix de flors blanques el cim dels penya-segats.
També la fauna és molt característica d'aquesta illa. En els penya-segats troben refugi moltes aus marines, com els alcatraces de Little Skellig, les chovas, i el culiblanco. També són comuns les graules, el rascón, que estan als camps de heno i el colimbo. Entre els mamífers destaca el cérvol vermells, la marts cibelina, la foca grisa i la nutria. També hi ha una abundància d'esquirols vermells, més esteses que els grisos, i els ratolins silvestres. Destaca la poca presència de rèptils i amfibis. Només el llangardaix és realment autòcton.
En aquesta imatge, podem observar la típica i majoritària vegetació irlandesa, grans prats verds, separats per petits arbustos. Prats verds que han crescut degut a la pobresa del sòl per a que creixin arbres. Això sí, la gran quantitat d'herba, s'explica gràcies a l'alta humitat i pluja que predomina al país.
En aquesta derrera imatge, podem veure un altra figura típica d'Irlanda; els penyasegats plens de vegetació amb flors de color blanc.
Aquí veiem un bosc. Una unitat no tan comuna, degut a la deforestació i al sòl no massa ric. Els boscos, els podem trobar a l'interior.
L'altre fotografia, pertany a una de les moltes zones pantanoses de la illa. Això és degut a la gran humitat i tipus de sòl. Dins als pantans, hi trobe, bàsicament joncs.
Per últim, trobem una font de recursos que va donar els seus fruits antigament. La torba, que és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua. S'acumula i origina en una torbera on la descomposició i humificació de la matèria orgànica és molt lenta i es tracta del primer estadi geològic de la formació del carbó. Conté aproximadament un 60% de carboni, un 35% d'oxigen i un 5% d'hidrogen. Aquest material també és força nombrós a l'illa degut que el clima i sòl la fan força idònia.
Fonts:
Font de les imatges: (en ordre d'aparició)
http://www.veimages.gsfc.nasa.gov/ (imatge de satèl·lit)
http://www.pdphoto.org/ (prats i gespa irlandesa)
http://www.travelpod.com/ (penya segat)
http://www.sobreirlanda.com/ (bosc)
http://www.branedy.net/ (zona pantanosa)
0 comentarios:
Publicar un comentario